Els vincles trencats amb el món rural

Els incendis forestals són el símptoma d’una malaltia i, en aquest cas, és l’abandonament prolongat de les activitats tradicionals del món agroforestal. És fonamental millorar i tenir a punt els sistemes de predicció meteorològica, d’acció immediata contra el foc i concedir tota la prioritat que es mereix l’emergència per salvar vides i béns. Però si només penséssim en l’extinció dels incendis, actuaríem únicament com aquell metge que dona calmants contra el dolor d’articulacions a un malalt amb sobrepès, quan el problema de fons és una mala dieta que exigeix un canvi d’hàbits alimentaris. Els efectes creixents del canvi climàtic sobre el territori (onades de calor anticipades, estius més llargs, sequeres) ens obliguen a reflexionar sobre com afrontar els riscos desconeguts de grans incendis en un escenari de boscos altament inflamables.

La nostra societat ha trencat els vincles que la unien a un territori que ha abandonat els usos tradicionals i ha vist esfumar-se un paisatge on un cert aprofitament garantia la discontinuïtat forestal (petits cultius, ramaderia extensiva amb pastures que tenien a ratlla la bardissa, camins i accessos avui sepultats...). El resultat de tot plegat és una proliferació de bardissa i un excés de biomassa forestal amb un ús molt i molt escàs que ha convertit els boscos en un polvorí.

Per això, totes les respostes als grans incendis, aquells contra els quals la mateixa capacitat humana mostra les seves mancances i les limitacions lògiques, passen necessàriament per reduir la càrrega de combustible forestal. Cal una planificació que dibuixi un paisatge-mosaic on els diversos usos i serveis formin un territori quarterat, més ben adaptat i que pugui actuar com un contrafoc a l’expansió del foc. Cal determinar les zones de més risc on s’ha d’actuar de manera estratègica i prioritària, i comptar amb l’assistència dels científics. També es necessiten polítiques actives per millorar la gestió forestal a fi d’aprofitar els recursos renovables del boscos (fusta, fibres...), amb una explotació racional i duradora, en una estratègia conjunta per estimular l’economia i revitalitzar l’Espanya buidada. La societat ha de retribuir els serveis que dona la natura (oxigen, aigua, sòls, benestar) i per això els fons europeus també s’han de destinar a finançar aquesta transició ecològica justa als territoris més despoblats, aquells que tenen com a capital la natura i que mereixen una segona oportunitat. Fixar ocupació al territori i recuperar els lligams amb el món rural és el primer pas per tenir una població que vigili i custodiï la muntanya.c

Contra els incendis, calen polítiques per aprofitar els recursos renovables del bosc