Per què ens agrada la paella?
Cada any en aquestes dates arriba l’estiu i el més calent és a l’aigüera: continuo sense enjardinar la terrassa, no he fet el canvi d’armari –i a hores d’ara per a què fer-lo– i tampoc no contrec segones núpcies, cosa que m’impedeix ajuntar el mes de vacances i el permís franquista per casament, i així complir el somni d’escalar l’Everest per la cara asfaltada.
Sort que la restauració és previsora i s’adapta a l’estiu amb puntualitat, per la qual cosa ja podem gaudir dels gaspatxos de síndria, les amanides simfòniques i les pizzes amb pinya. A l’estiu es menja menys i la gent abaixa l’exigència, per això la perillositat dels menús, sobretot si són compartits amb dones que viuen al dia i són partidàries d’innovar.
Immutable, la paella és un plat transversal, in ter generacional i de consens i cada estiu em dedico, sense èxit, a tractar de menjar una paella memorable sense haver de
La paella transmet el millor i el pitjor del caràcter nacional: caos i rampell creatiu
viatjar amb tren a València, per bé que els experts et consolen dient que les pitjors paelles del món es mengen a València.
El cas és que arriba l’estiu i un s’aferra a la paella i oblida els seus trossos de sípia estireganyosos, aquests pèsols ideats per a una escopeta de balins i algunes tires de pebrot indigeribles que decoren el plat de cara a la seva presentació majestuosa davant la taula.
La paella és motiu d’orgull patri o símbol dels nostres mals? Gràcies al fet que l’arròs ho suporta tot, hi ha tantes varietats de paella, un plat que reflecteix caràcter individualista, caòtic i propens a la queixa (que si el punt del gra, que si el foc, que si els garrofons). Molts arrossos semblen sorgits d’una baralla conjugal en què els contendents han preferit llançar tot el que tenien a mà a la paella abans que fer-ho al clatell del consort.
Alhora, la paella té rampell, esperit cohesionador –fins i tot jo la comparteixo!– i aquesta virtut mediterrània d’harmonitzar coses contradictòries, virtut que avui combaten les nostres administracions, que s’han aficionat a dictar normes, ordenances i regulacions a fi que siguem suecs i no mediterranis. I què faria un cuiner suec tot sol amb els ingredients d’una paella davant?
Tallar-se la cigala!c