Mares, pares i filles
En el nombre de Rocío (Telecinco) juga amb la polisèmia del nom de la mare (Rocío Jurado, protagonista) i de la filla (Rocío Carrasco, marmessora del llegat). D’entrada, hi ha una declaració de principis en què Carrasco manté el posat dramàtic i la dicció ansiolítica de qui s’esforça per recuperar el temps perdut i denunciar tots els que, sense ser-ne hereus, han prostituït i manipulat la memòria de la seva mare. L’autoritat per fer-ho l’hi confereix l’èxit de la docusèrie Rocío, contar la verdad para seguir viva (Telecinco), en què denunciava els maltractaments del seu ex, Antonio David Flores, i la filla en comú, Rocío Flores. Amb precisió forense, Carrasco els anomena “la família mediàtica”. És un parentiu contemporani, gairebé postmodern, que completa l’estructura clàssica de famílies polítiques, d’adopció o consanguínies. Ella no s’enganya: preveu que la docusèrie, que té la intenció de repassar el saqueig televisiu del llegat de Jurado, beneficiarà els paràsits, carronyers i pirates. La previsió és contradictòria però es confirma: els al·ludits han començat a pul·lular pels platós especialitzats (tots de Mediaset) per contradir, desmentir o matisar la docusèrie. Deuen voler preservar el que, encara que sigui des de la discòrdia i la traïció, podríem anomenar negoci familiar.
HEROI DE LA TERCERA EDAT. He vist els dos primers capítols de la sèrie The old man, amb Jeff Bridges de protagonista, i promet. És com una versió geriàtrica de Jason Bourne, amb un exagent de serveis secrets inconfessables que, trenta anys després d’haver desaparegut del mapa, és perseguit pels que, per venjança o reajustos de les clavegueres de l’Estat, se’l volen carregar. Bridges és el gran al·licient perquè, per continuar viu, ha de mantenir-se en una realitat que és mentida. Està ben acompanyat per John Lithgow i Amy Brenneman, que ja enlluernava a Frasier i, més endavant, a The leftovers. La intriga és tan clàssica que recorda El fugitivo, i Bridges, amb setanta-tres anys, ha de fer creïbles escenes en què la forma física és bàsica per reforçar la versemblança. Per això és important que l’espectador sàpiga ser indulgent amb algunes incongruències. Així gaudirà d’un gran personatge, atrapat pel seu propi llegat (violent i obscur) i, sobretot, pel compromís insubornable amb la seva filla.c