David Cronenberg, premi Donostia per ser un dels cineastes “més singulars”
El canadenc rebrà la distinció del festival de Sant Sebastià el 21 de setembre
El director canadenc David Cronenberg (Toronto, 1943) serà distingit amb un premi Donostia del festival de Sant Sebastià per ser “un dels cineastes més singulars de l’últim mig segle”, segons va informar ahir el certamen. El realitzador de 79 anys s’uneix així a un reconeixement que també compartirà l’actriu francesa Juliette Binoche, el nom de la qual ja va anunciar el Zinemaldia el 13 de maig.
Serà el proper 21 de setembre quan aquest veterà cineasta autodidacte, a més d’actor i escriptor, reculli el premi al teatre Victoria Eugenia en una cerimònia després de la qual es projectarà el seu nou treball , Crimes of the future, una distopia malaltissa que suposa la seva tornada al terme de la nova carn que va encunyar fa gairebé quatre dècades amb Videodrome.
La pel·lícula, protagonitzada per Viggo Mortensen, Léa Seydoux i Kristen Stewart, va participar a competició al festival de Canes i està ambientada en un món sintètic on l’ésser humà ha deixat de sentir dolor i la cirurgia és el nou sexe.
Artífex del cinema més pertorbador i morbós, amb permís de David Lynch, Cronenberg ha construït al llarg de més de 50 anys una sèrie d’històries en què la provocació i la incomoditat solen sacsejar l’espectador. “Mestre de l’horror biològic, de les atmosferes torbadores i d’un univers tan personal com intransferible, Cronenberg ha dirigit una vintena de llargmetratges entre els quals destaquen obres convertides en clàssics de gèneres com la ciència-ficció, el terror, el drama psicològic o el thriller, va destacar el festival dirigit per José Luis Rebordinos, que durà a terme la seva 70a edició del 16 al 24 de setembre i a què segurament s’afegirà algun altre nom més a la llista d’homenatjats.
Aquesta serà la segona vegada que el director de La mosca visita el prestigiós certamen després de presentar Promesas del Este com a cinta inaugural el 2007. Cronenberg va iniciar la seva carrera dirigint els curtmetratges Transfer (1966) i From the drain (1967) a què van seguir llargmetratges de tall experimental com Stereo (1969) i Crimes of the future (1970), del qual ha tornat a manllevar el títol per al seu últim film, que li ha costat 20 anys de tirar endavant. Unes primeres obres en què ja podien rastrejar-se els trets d’una filmografia “marcada per temes com la malaltia, la violència, el sexe, el cos o l’experimentació científica”.
Amb Vinieron de dentro de... (1975) va obtenir el premi al millor
“És un mestre de l’horror biològic, d’atmosferes torbadores i un univers intransferible”
director al Festival de Sitges. Després vindrien títols com Rabia (1977) i Cromosoma 3 (1979), però els que realment van forjar el seu prestigi com a autor dins del cinema de gènere més radical van ser Scanners, Videodrome, La mosca, Inseparables i M. Butterfly, les dues últimes amb Jeremy Irons. Amb Crash, basada en la novel·la de J.G. Ballard, va obtenir el premi Especial del Jurat a Canes. Ara treballa en el seu pròxim projecte, The Shrouds, amb Vincent Cassel a la pell d’un home de negocis innovador i vidu afligit, que construeix un dispositiu per connectar-se amb els morts dins d’un sudari.c