‘Hang the DJ’
Fa poc vaig llegir una peça, crec que era a The Athletic, on es feien ressò de les noves eines, a disposició dels equips tècnics del futbol d’elit, d’anàlisi del joc. Parlaven de la millora que suposava passar de comptar passades reeixides a classificar-les amb molta més intenció, segons si aquestes passades trencaven línies de la defensa rival, només la feien bascular horitzontalment, o si eren enrere, més inofensives. De fet, entre l’staff de la publicació digital, a part de la recent incorporació del català Pol Ballús, compten amb John Muller, un periodista nord-americà que s’ha especialitzat en l’anàlisi estadístic del futbol europeu, després de caure enamorat del Barça de Guardiola i de la teranyina de passades feridores que hi teixien Xavi i Iniesta. Muller ha introduït idees i solucions molt interessants per a l’anàlisi del joc, com el pass network o xarxa de passades, l’expected threat o amenaça esperable, el possession value o valor de la possessió i les playstyle wheels o rodes d’estil de joc. Totes contradiuen amb enginy la romàntica idea que el futbol no tolera l’aproximació estadística amb tanta eficàcia com el bàsquet, el futbol americà o el beisbol, per exemple.
El cas és que no he pogut recuperar la peça en qüestió per oferir-vos-en una ressenya més aprofundida. Però la vaig llegir mentre assistia al darrer cap de setmana del Primavera
El futbol modern s’ha mantingut prou ferm davant els avenços tecnològics
Sound, i em va sorprendre la manera com les audiències actuals de concerts en directe toleren els sons pregravats sense manies, o almenys sense els prejudicis que jo sempre he tingut. Ja no diguem els playbacks més desvergonyits. O bé no se n’adonen, o bé ho accepten com una part més de l’espectacle, o no li donen un valor específic, al directe, en el seu sentit estricte.
I és en aquest context, mentre donava voltes sobre com els avenços tecnològics han mirat d’introduir-se en aquests dos camps, la música i el futbol, que vaig pensar que, malgrat tot, el futbol se segueix mantenint prou íntegre. La màquina no hi ha pogut ficar mà. Contràriament al que sempre es diu del futbol modern, que ja no és el que era, i que s’ha devaluat, pervertit pels calés i la gran indústria, per la instrumentalització política i la propagandística, almenys en aquest aspecte, el cibernètic, s’ha mantingut més ferm. La tecnologia digital només s’aplica a l’anàlisi, i no ha trobat la manera d’entrar al terreny de joc com sí que ha pujat damunt l’escenari. Cristiano Ronaldo, Leo Messi, Kylian Mbappé, les estrelles més rutilants del planeta futbol, continuen havent-hi de deixar la pell en cada partit, si volen mantenir l’estatus. I és per això que segueix valent molt la pena poder veure’ls en directe.