“Queda l’espina de no haver debutat amb el Barça”
Iker Bravo (Sant Cugat del Vallès, 2005) sempre ha estat un davanter valent. Potser per això, després de deu anys de blaugrana, no li va tremolar el pols per canviar la Masia pel Bayer Leverkusen l’estiu passat a la recerca d’un projecte esportiu millor. Un any després veu amics com Gavi que han brillat amb el primer equip barcelonista. Però ell també ha fet història convertint-se en el tercer debutant més jove de la història de la Bundesliga. I, tot i que somia tornar a Espanya, reconeix que marxar l’ha ajudat a créixer. “No em penedeixo de res”, diu amb un somriure mentre atén La Vanguardia.
Com defineix el primer any a Alemanya?
Ha estat un any d’aprenentatge. He madurat molt com a persona i com a futbolista, i la veritat és que el Leverkusen m’ho ha posat molt fàcil.
Com recorda el debut amb el primer equip del Leverkusen?
És un orgull per a mi que el meu nom estigui escrit a la història de la Bundesliga com el tercer debutant més jove. Vaig recordar molt la meva mare, la meva família i totes les persones que estimo. Aquell partit contra el Hertha Berlín va ser especial i el de Copa contra el Karlsruhe també, perquè va ser a casa i hi havia el meu pare.
Esperava debutar?
No. Fins a l’últim moment hi va haver l’efecte sorpresa. L’entrenador [Gerardo Seoane] em va dir que no m’esperés jugar. Després em va cridar per escalfar-me i em va dir que ja ho veuríem. Fins que va venir el preparador físic i em va dir: “Vinga, a posar-te la samarreta”. Quan estava a punt de sortir em van dir que gaudís d’aquell moment.
Quins plans té per a la temporada que ve?
Em queden dos anys més de contracte. Faré la pretemporada amb el primer equip al juny i ja es veurà. Tinc 17 anys, em queda molt.
On s’aposta més pels joves, a Alemanya o a Espanya?
Crec que a Alemanya és més ràpid i funciona millor l’ascensor per arribar a l’elit. Es confia més en els joves independentment de l’edat. Aquí pots participar en la dinàmica del primer equip, cosa que a Espanya en clubs com el Barça o el Reial Madrid és més complicat.
Aquest any al Barça han pujat i brillat molts jugadors del planter. Li fa pena haver-s’ho perdut?
Estic molt content que a Gavi, a Nico o a Balde els vagin bé les coses. No em fan enveja. Però sí que és veritat que em queda aquella espina, m’hauria agradat debutar a casa. Però no crec que m’hagi equivocat sortint, n’he après molt a Alemanya.
Li agradaria tornar, doncs?
He estat 10 anys al Barça. Sempre he deixat les portes obertes a poder tornar.
Li va costar d’adaptar-se ?
Crec que sortir del Barça sempre és un pas difícil perquè t’has d’acostumar a un altre tipus de futbol. A Alemanya és molt més físic. Però més que al futbol el que costa és adaptar-se al país i a la seva cultura. Amb paciència et vas acostumant a tot, però el primer any és difícil.
Lewandowski encaixa al Barça?
Jo crec que és un crac mundial i que aquest tipus de jugadors s’adapten a qualsevol equip. Té 34 anys i la seva experiència l’ajudarà a adaptar-se ràpidament.
Amb qui s’ha avingut molt?
He fet molta pinya amb els jugadors de parla hispana com per exemple Piero Hincapié [Equador]. Després hi ha jugadors com Aránguiz o Bellarabi de qui aprenc molt en el dia a dia i també al camp. El que més em va sorprendre és Florian Wirtz. Els seus moviments i els seus gestos són de crac. Sempre s’ha dit que és del Barça, a veure on acaba.
Totes les aficions alemanyes són com les de l’Eintracht de Frankfurt? No. La de l’Eintracht és molt passional. Vaig veure el que va passar al Camp Nou i em va semblar malament que el camp del Barça s’omplís així. Com a club no es pot permetre que torni a passar.
Per què va marxar del Barça?
Va ser un moment molt aclaparador per a mi. Vaig estar esperant una proposta esportiva de la nova junta des del març fins al juliol. Jo no me’n vaig anar per diners. Quan faltaven tres dies i vaig veure que no hi havia res vaig decidir marxar. Però me’n vaig anar bé. El Barça ha estat casa meva durant 10 anys i sempre dic que el club està vivint molts canvis. No en culpo la directiva, ni de bon tros.
Xavi diu que n’hi ha del planter que no entenen el joc de posició...
Als entrenaments que fèiem quan era cadet es treballava molt el joc de posició. Sí que és veritat que abans es treballava més que els últims anys, però sempre ha estat present.
Què diria als jugadors del planter que no juguen?
Cada un ha de valorar i decidir. Però sí que els diria que si decideixen sortir d’Espanya han de saber que al principi no els agradarà i que és difícil. Però que se n’aprèn moltíssim. I si es fan les coses bé sempre hi haurà oportunitats de tornar.
Qui és el seu ídol?
Al Barça, Luis Suárez. I Messi és Messi. A la selecció, Fernando Torres. Però el meu ídol sempre ha estat Cristiano Ronaldo perquè juguem a la mateixa posició i el seu estil és semblant al meu.
Fitxaria pel Reial Madrid?
No se li poden tancar les portes a un club com el Madrid [riu].
Quins somnis té per complir? Jugar un Mundial amb Espanya i guanyar una Champions.