La caiguda del consum del gener al març rebaixa el creixement a només un 0,2%
La dada, una dècima menys de l’avançada, ratifica el refredament econòmic
El creixement de l’economia durant el primer trimestre de l’any es va quedar en un feble 0,2%, que suposa una dècima menys de la dada anticipada i una frenada respecte al ritme que havia pres la recuperació. Es confirma el refredament de l’economia. D’un robust augment del PIB d’un 2,6% del tercer trimestre de l’any passat, es va passar a un més moderat 2,2% els últims tres mesos i ara es queda en només un 0,2 %.
És una frenada provocada en bona part pel fre en el consum. Cau el consum a les llars un 2% en relació amb el trimestre anterior. Suposa un retrocés quan feia tres períodes consecutius que s’incrementava alimentant el motor econòmic. Tot i això, és una caiguda més baixa de la que preveia la dada avançada de l’INE, que la situava en un 3,7%.
El creixement del primer trimestre de l’any s’ha vist frenat de manera ostensible per tres factors. D’una banda, l’impacte de la variant òmicron sobre les activitats de lleure. A més, la invasió d’Ucraïna el 24 de febrer va provocar conseqüències econòmiques que van afectar no només els primers mesos de l’any, sinó que les continuem patint ara i previsiblement també en el futur immediat. Un tercer factor va ser l’aturada de transports de mitjans de març, que va tenir un impacte notable a les cadenes de subministrament.
“Aquesta dada confirma amb més rotunditat que la recuperació del creixement es va frenar i gairebé va paralitzar-se”, afirma María Jesús Fernández, economista sènior de la Funcas. A partir d’ara ve un segon trimestre en què s’esperen dades millors, però després de l’estiu el panorama ja és més fosc, perquè la caiguda de la capacitat adquisitiva de les llars tindrà més impacte en la despesa i a més es notaran els efectes de les pujades d’interès mentre es manté el risc de més reduccions en els subministraments de gas rus.
Respecte de les dades avançades de l’INE el 29 d’abril, en les definitives publicades ahir hi ha dos grans canvis. D’una banda, la caiguda del consum privat és molt menor, gairebé la meitat. Es queda en un 2% quan abans es preveia un 3,7%. La segona gran correcció és una menor recuperació del turisme, de la despesa dels estrangers a Espanya. Amb les dades avançades, se suposava que el primer trimestre ja s’havien recuperat els nivells d’ocupació turística prepandèmia. Ara l’augment del consum final dels no residents es queda en un 5,2% quan la dada avançada el fixava en un voluminós 21,9%. “La recuperació del turisme del primer avanç era espectacular. No encaixava amb l’arribada de turistes”, diu María Jesús Fernández.
Precisament, aquesta revisió a la baixa de les despeses del turisme estranger provoca una rebaixa també en l’augment de les exportacions, que van pujar un 1,1%, mentre que l’estimació anterior era d’un augment que més que triplicava aquest percentatge.
D’altra banda, torna la contradicció entre un creixement del PIB de només dues dècimes i un augment de les hores treballades d’un 3,2%. És un desajust que torna després d’una certa correcció els últims trimestres i a què no es troben raons convincents. Una ocupació vent en popa amb un creixement pírric no quadra, més quan ja no és el fenomen puntual de l’inici de la recuperació.
Per la seva banda, el Ministeri d’Economia va destacar que el creixement del primer trimestre és semblant al d’Alemanya i superior al d’Itàlia i França. Considera que es manté el creixement en un context d’incertesa i destaca que s’intensifica la inversió en béns d’equipament, que arriba a un 9,1%, i que es revisa a l’alça el consum de les llars.
El 29 d’abril el Govern espanyol va fixar una previsió de creixement d’un 4,3% per al 2022, un objectiu que es complica per la inflació i les perspectives d’una guerra llarga a Ucraïna.
L’òmicron, la guerra i l’aturada del transport van frenar el creixement de l’inici de l’any
El turisme estranger es va recuperar molt menys del que havia pronosticat la dada avançada