No oblidem l’Àfrica

La fotografia del món actual és estremidora. Europa es conjura per llançar un pla de xoc “urgent” per garantir el subministrament d’energia a preus assequibles en el que es vaticina que serà un hivern dur. A l’Àfrica, però, el problema encara és més greu: uns 49 milions de persones estan amenaçades de mort per la crisi humanitària que s’acosta. La combinació del canvi climàtic, la desatenció d’Occident després de dos anys de covid i el desproveïment de cereals per la guerra d’Ucraïna deixen milions de persones en una situació insostenible.

El que va passar divendres a Melilla és la conseqüència de tot això. Milers de subsaharians que intenten arribar al primer món simplement per no morir de gana. Les tanques que separen Occident de l’Àfrica són cada vegada més altes, però el nombre de desfavorits que fugen de la misèria també és cada vegada molt més alt. Quatre oenagés tan potents com Acció contra la Fam, Save the Children, Unicef i Oxfam Intermon s’han unit per fer una crida al món per recordar que la crisi del 2008 va provocar revoltes socials i cops d’Estat en 60 països. El que ve ara pot ser molt pitjor. Els activistes denuncien, tal com publica avui Celeste López, que s’està utilitzant la fam com a arma de guerra, que és el que està passant a Ucraïna.

Són molts fronts oberts alhora. Alemanya, la primera economia europea, s’enfronta a un hivern en què no pot garantir el subministrament a les seves empreses i ciutadans. Al nostre suplement Diners expliquem les dificultats que té per substituir el gas rus. La crisi de la locomotora europea podria arrossegar el continent. A la cimera d’aquesta setmana a Brussel·les els líders europeus eren conscients de les dificultats que esperen a final de l’estiu. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va parlar de “racionament” i es va fer seva la tesi defensada durant mesos per Pedro Sánchez de compres conjuntes de gas. Ara tot són presses per evitar la dependència energètica, i l’oblidada canonada del Midcat, per exemple, es recupera a marxes forçades. El panorama a Europa, per tant, no és gens fàcil. Però seria un error catastròfic oblidar-nos de l’Àfrica.