La cimera del G-7 dona suport a Kíiv i apunta a elevar la pressió sobre Putin
Zelenski parlarà dilluns per videoconferència als líders dels països rics
La cimera del G-7, el grup dels països democràtics més industrialitzats, se celebra aquest any sota la presidència alemanya amb una guerra a Europa. Els líders dels set països membres (Alemanya, els Estats Units, el Canadà, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit) es reuneixen des d’avui fins al dimarts 28 al palau d’Elmau, als Alps bavaresos.
La cita té una agenda de temes que tracten des de la crisi climàtica a la salut i la cooperació per al desenvolupament, entre d’altres, però la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències en seguretat internacional, alimentació i energia, més les sancions econòmiques a Rússia per la invasió, en coparan els treballs.
S’espera que el grup de països rics augmenti la pressió sobre Vladímir Putin durant la segona gran cita internacional en pocs dies. Va ser precedida per la decisiva cimera de la Unió Europea de dijous i divendres, que va atorgar a Ucraïna i Moldàvia l’estatus de països candidats a l’ingrés a la UE, i després se celebrarà la cimera de l’OTAN a Madrid, el dimecres 29 i dijous 30 de juny.
Entre els socis europeus i els aliats s’escampa la convicció que Rússia, després d’haver llançat una brutal invasió injustificada de la veïna Ucraïna, utilitza com a arma de guerra les exportacions de gas –que acaba de retallar als països europeus- i els cereals ucraïnesos que bloqueja, cosa que pot provocar el risc de geneWidodo), rar fam als països més pobres. Dilluns al matí, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, es dirigirà per videoconferència als líders reunits a Elmau.
Alguns líders participants ja van aterrar ahir a la nit a l’aeroport de Munic. Acudeixen a la cita els presidents nord-americà (Joe Biden) i francès (Emmanuel Macron); els primers ministres canadenc (Justin Trudeau), italià (Mario Draghi), japonès (Fumio Kishida) i britànic (Boris
Johnson), i el canceller alemany (Olaf Scholz), l’amfitrió. Des del 1981 també assisteix regularment a les cimeres la Unió Europea (llavors encara Comunitat Europea), per la qual cosa seran a Elmau els presidents de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del Consell Europeu, Charles Michel. L’amfitriona Alemanya ha convidat els dirigents de l’Argentina (Alberto Fernández), l’Índia (Narendra Modi), Indonèsia (Joko ‘Jokowi’ el Senegal (Macky Sall) i Sud-àfrica (Cyril Ramaphosa) a algunes sessions.
El nord-americà Biden i l’alemany Scholz –que afronta aquesta cimera debilitat per setmanes de retrets a casa i a l’estranger per tardances en el lliurament d’armes a Ucraïna i que estan començant a corregir-semantindran avui una trobada bilateral.
Tal com va explicar aquesta setmana John Kirby, coordinador de Comunicacions del Consell de Seguretat Nacional dels EUA, durant les cimeres del G-7 a Elmau i de l’OTAN a Madrid, Joe Biden se centrarà a “revitalitzar les aliances i col·laboracions” per recolzar Ucraïna, fer que Rússia reti comptes per la invasió i afrontar els reptes que la Xina planteja a llarg termini.
Abans de la guerra a Ucraïna, la presidència alemanya va dissenyar una agenda per a aquesta cimera amb cinc temes: clima, estabilitat econòmica, salut, cooperació per al desenvolupament i pau i seguretat. Els temes es mantenen, però la qüestió ucraïnesa hi tindrà un pes fonamental.
Els participants es reuneixen i s’allotgen al palau d’Elmau, un edifici construït entre el 1914 i el 1916 i reconvertit en un hotel de
Sota la presidència d’Alemanya, la cita se celebra al palau bavarès d’Elmau d’avui a dimarts
luxe de propietat privada. És als Alps bavaresos, a una hora i mitja de Munic, molt a prop de l’estació d’esquí de Garmisch-Partenkirchen. És el mateix lloc que va acollir l’anterior cimera alemanya del G-7 l’any 2015, amb la llavors canceller Angela Merkel com a amfitriona i en què Rússia –que n’havia arribat a formar part– ja no va participar.
Efectivament, el club de països industrialitzats que acabaria anomenant-se G-7 va néixer entre el 1975 i el 1976. El grup es va convertir en G-8 el 1998 amb la inclusió de Rússia, però després de l’annexió il·legal de Crimea el 2014, els socis inicials van decidir tornar al format anterior. La invasió russa d’Ucraïna, que va començar al febrer, marca aquesta cita d’Elmau de manera determinant.