Costa desafia la Ibèria radial
El Govern de Portugal prioritza l’AVE amb Vigo a l’enllaç amb Madrid
Portugal està trencant el disseny radial de l’alta velocitat ferroviària a la península Ibèrica. Suposava l’extensió a l’altre costat de la frontera del model espanyol, aquest en què és quatre hores més ràpid viatjar d’A Coruña a Barcelona per Madrid que no pas directament.
Fins que la crisi financera el va fer enrere, el pla lusità consistia a unir les dues capitals per Extremadura. Ara la prioritat és la línia Lisboa-Porto-Vigo i està pendent el debat amb les autoritats espanyoles sobre si la connexió a la xarxa espanyola es fa a través de la ruta tradicional de Salamanca o de Madrid, segons el primer ministre, António Costa. Aquest acaba de posar un lema al seu mapa ferroviari: “Espanya és molt bonica, no només és Madrid”.
És paradoxal que aquest intent d’alteració, en principi a escala limitada, del disseny radial ferroviari espanyol estès a tota la península Ibèrica, impulsat per Espanya, que presumeix de ser un dels països més descentralitzats del món, l’encapçali el que figura entre un dels més centralitzats del planeta, Portugal. Si bé ara està immers en un procés de descentralització administrativa, de moment al seu territori continental l’estructura es basa en el Govern i els ajuntaments.
Ja el juny del 2020, en una entrevista a La Vanguardia, Costa expressava les seves idees sobre la qüestió de l’AVE entre Espanya i Portugal: “Hem de reflexionar sobre les connexions ferroviàries amb Espanya, sense obsessionar-nos amb la connexió entre Lisboa i Madrid. Cal pensar en la connectivitat de les ciutats portugueses amb una xarxa ibèrica d’alta velocitat. No només és la relació de Lisboa amb Madrid, hem de pensar en la connexió de Porto amb Galícia, la connexió amb Sevilla, amb Barcelona... Hem de tenir una visió global de la península Ibèrica, no reduïda a la relació entre les dues capitals”.
Amb aquestes declaracions, el primer ministre portuguès, socialista, i que des del gener disposa de majoria absoluta, trencava dos tabús. Un era el geogràfic, el de no portar fins a més allà de la raia (la ratlla, la frontera, dit en portuguès) el model espanyol de l’alta velocitat, amb aquest disseny radial ibèric en què treba-llava el segon lustre d’aquest segle el govern del socialista Sócrates, amb l’oposició dels conservadors.
L’altre tabú era de caràcter polític. Perquè una vegada que la dreta, en la dura realitat del rescat financer, va anul·lar el projecte de l’AVE portuguès, que també incloïa la connexió entre les seves dues grans ciutats i un ramal a Vigo bastant fantasmal, la qüestió va desaparèixer del debat públic.
Costa va arribar a dir que, després d’haver-hi aquest desacord entre els dos grans partits polítics portuguesos, l’alta velocitat s’havia convertit en una qüestió tancada, que creia que podia estar fins i tot vigent en la present legislatura. Tot i així, no deixava de plantejar la que per a ell és la qüestió capital, la de com s’incorpora Portugal a la molt potent xarxa de què s’ha dotat Espanya.
El tabú el va trencar definitivament el Govern de Costa el 2020 en presentar el seu programa d’inversions fins al 2030, en què s’inclou la línia de l’AVE per unir en una hora i quart Lisboa amb Porto i que costarà 4.300 milions.
La connexió Porto-Vigo serà de 55 minuts. L’Executiu portuguès ha apressat diverses vegades l’espanyol que projecti el tram entre la frontera i aquesta ciutat gallega, on connectarà amb l’Eix Atlàntic d’alta velocitat.
En el pas següent, per a Costa la paraula clau és xarxa, en el sentit de com s’integra Portugal al conjunt de l’alta velocitat espanyola. I aquí, com va explicar en una entrevista recent a EFE, hi apareix l’alternativa anterior, la de Madrid, per Évora i Badajoz, o “aquella connexió tradicional que vam tenir al llarg de segles i desenvolupa un eix entre Aveiro i Salamanca, que permet derivar Madrid i altres punts de la península”.
“Espanya és molt bonica, no només és Madrid” és el lema que Costa ha posat al seu mapa ferroviari