L’origen viciat del cas Pujol
La intervenció i manipulació del ministre Fernández Díaz i de la ‘policia patriòtica’ generaran dubtes jurídics
La família Pujol va perdre fa un any l’últim cartutx que tenia per no anar a judici per corrupció, però en té un altre de més calibre per quan el judici comenci. La Sala Penal de l’Audiència Nacional va desestimar l’abril del 2021 el recurs amb què volien evitar el banc dels acusats, i va concloure que el matrimoni i els seus set fills van funcionar com una associació il·lícita i van cometre delictes de blanqueig de capitals, contra la hisenda pública i falsedat documental.
Quan comenci el judici es plantejarà un dubte: està tot el cas contaminat d’inici per una actuació irregular, atès que neix d’una informació obtinguda per la policia espanyola suposadament sota coaccions a la cúpula d’un banc, tot vulnerant l’obligatori secret bancari? Els testimonis utilitzats com a palanca per obrir la investigació inicial, Victoria Álvarez i el poc fiable Javier de la Rosa, que van rebre diners per les seves paraules, són fiables? D’altra banda... de qui- na manera afectarà l’actuació de l’anomenada policia patriòtica, amb els enregistraments del comissari Villarejo apareixent un dia darrere l’altre?
El patriarca Pujol s’enfronta per aquest gran cas a una petició de pena de 9 anys. El seu fill Jordi Pujol Ferrusola, a la més gran de tots: 29. Ja va passar 246 dies entre reixes per això el 2017, i apareix també al sumari del 3% de presumpte finançament irregular de CDC.
Dos germans més van quedar esquitxats: l’Oriol va complir 36 dies de presó, a principis del 2019, després de ser condemnat –amb la seva conformitat– pel cas de tràfic d’influències en les concessions d’estacions d’ITV. I l’Oleguer continua pendent del cas Drago, en què els set imputats inicials han quedat en un: ell.
Abans o després, el gran cas Pujol arribarà a judici, però en pocs dies deixarà de ser notícia. Les últimes setmanes, diversos mitjans han publicat informacions que apuntalen la idea que una gran operació d’Estat es va posar en marxa quan, el 2012 o el 2013, el moviment secessionista va començar a guanyar múscul, i algunes altes esferes governamentals van començar a amoïnar-se pel que venia i a actuar per dinamitar-ho. I va ser així.
La segona fase del cas Pujol, la més mediàtica, explota amb una informació que, el 7 de juliol del 2014, publica El Mundo. És la captura de pantalla d’un presumpte resum bancari en què apareixen ingressos (del 2010 i el 2011) de sis dels membres de la família a la Banca Privada d’Andorra (BPA), institució clau de tota aquesta trama. 3’4 milions d’euros traslladats allà en un mes des d’una altra entitat, Andbank.
Tot just nou dies després, un descomunal terratrèmol sacseja Catalunya: Jordi Pujol i Soley, el molt honorable president, confessa que durant 34 anys va mantenir a Andorra una gran quantiJunqueras tat de diners. Diu que l’hi va deixar el seu pare en herència i que no va trobar mai el moment de regularitzar-la. El cop és enorme i la querella contra els Pujol per part del sindicat Manos Limpias, immediata.
El jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional José de la Mata no es creu aquesta versió de l’herència, sinó que afirma que és el fruit d’anys de suborns per part de tot el clan en concessions públiques.
Però tornem a la captura de pantalla: qui va donar les dades que van acabar a la portada de El Mundo? Els últims mesos s’han sabut força detalls del que va passar amb BPA aquells mesos, abans i després. Els directius de l’entitat, investigada per tenir entre els seus clients presumptes criminals de diversos països, van ser comminats per comandaments policials espanyols perquè els facilitessin dades bancàries d’Artur Mas, Oriol i Jordi Pujol.
El 2 de juny del 2014, poc abans de la pantallada, el conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, grava una conversa amb Celestino Barroso, agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, en què li suggereix que si no faciliten certes dades (que no concreta) el banc rebrà una “destralada”.
Les referides als Pujol van acabar a El Mundo, però el març del 2015, els Estats Units (segons BPA alertats pel Ministeri de l’Interior espanyol en revenja per la seva poca col·laboració) activa un mecanisme de lluita contra el finançament del terrorisme que suposarà el tancament de BPA i la seva filial, Banco Madrid. Els Pujol, en tot cas, es querellen immediatament contra BPA per revelació de secret bancari. Un delicte major a Andorra, que pot comportar altes penes de presó, i que jurídicament és un as a la màniga dels Pujol; aquests voldrien que la justícia andorrana fos més veloç que l’espanyola en el cas Pujol. També s’han afegit a la querella que BPA presenta contra alts caps policials per coaccions. Podem anar encara més enrere, perquè converses gravades per Villarejo a finals del 2012 –i revelades ara per El País i elmon.cat– suggereixen una operació de llarg recorregut.
En una gravació, Villarejo explica que l’empresari Javier de la Rosa assegura que Pujol té comptes al banc suís Lombard. Aquesta dada acabarà publicada en certa premsa espanyola el gener del 2013, i immediatament serà desmentida pel mateix banc.
En un altre diàleg, Villarejo parla amb el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que li pregunta si la informació sobre corrupció d’Artur Mas i de Jordi Pujol és susceptible de ser judicialitzada. Villarejo diu que sí, i el ministre li etziba: “Amb el fiscal de l’Estat s’hi ha parlat, oi?”.
Perquè les investigacions no només arrenquen de la pantallada. Exactament el mateix dia –7 de juliol– del 2010 dinen al restaurant La Camarga de Barcelona la llavors dirigent del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, i Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola. Sense que aquesta ho sàpiga, el diàleg es grava. Álvarez revela que el seu nòvio puja a Andorra maletes plenes de bitllets. Quan transcendeix la conversa, els Pujol reben requeriments de l’Oficina Nacional d’Inspecció del Frau. El cas de La Camarga va generar un intens encreuament de denúncies entre els implicats, i el 2018 va tenir un epíleg que ja és a la mà dels Pujol: més enllà de si era cert que Jordi Pujol Ferrusola pujava diners a cabassos a Andorra, Álvarez va reconèixer a El Independiente que entre el 2011 i el 2016 va cobrar dels fons reservats de l’Estat. El concepte: “Despeses d’investigació”.
El cas va arrencar el 2012 amb una declaració de Javier de la Rosa i Victoria Álvarez, “assistits” per un soci de De la Rosa