El valor d’una víscera
Jair Bolsonaro, el populista que és al capdavant del Brasil, ha aconseguit que Portugal li presti el cor en formol de l’emperador Pere I, que es troba en un mausoleu de granit de l’església de la Lapa, a Porto. Aquest personatge es considera l’artífex de la independència brasilera, però també un instrument de les elits per mantenir l’esclavisme. A Bolsonaro li interessa posar en relleu la seva consideració de militar que va representar l’ordre i la disciplina, i els malpensats creuen que amb el seu record pretén justificar un cop militar, coincidint amb les eleccions de l’octubre, just després del bicentenari de la independència.
És curiosa aquesta fascinació per guardar cors de personatges històrics en determinats països. A Àustria disposen del Herzgruft, literalment cripta dels cors, que és una cambra que conté totes aquestes
Bolsonaro aconsegueix que Portugal li presti el cor en formol de l’emperador Pere I
vísceres de la dinastia dels Habsburg des del 1654. La col·lecció de 54 òrgans la va iniciar el cor del rei Ferran IV i es pot visitar al palau de Hofburg, a la ciutat de Viena.
També, la Generalitat de Catalunya va decidir conservar el cor del president Francesc Macià quan va morir, el dia de Nadal del 1933. Va ser Josep Tarradellas qui se’l va emportar a l’exili. Joan Esculies, al seu llibre Tarradellas, una certa idea de Catalunya, explica que l’estiu del 1965, sent de visita Josep Bricall al Clos de Mosny, on vivia el president, li van trucar de la Société Géneral de Tours perquè la seva caixa forta perdia un líquid que penetrava en les contigües. L’urna de plom que guardava el cor de Macià s’havia foradat i se la va haver d’emportar a casa, i amagar-la perquè la seva dona, Antònia, no s’angoixés amb la relíquia. Extreure-li el cor va ser una ocurrència del conseller de Cultura i poeta romàntic, Ventura Gassol, que es va inspirar en la tradició dels Habsburg i tenia intenció d’exposar-lo a l’església de la Ciutadella. Quan va tornar, Tarradellas la va dipositar al panteó on és enterrat Macià.
Potser aquesta història va inspirar a David DeMaría la seva cançó He guardado el corazón, en què diu: “Y he guardado el corazón para mantenerlo vivo / en la nevera. / Y siento voces en el silencio de la noche / por la escalera”. Quin cangueli.