Despesa pública per contenir els preus
Els efectes d’una espiral inflacionista són un dels grans mals que una economia pot patir perquè afecten amb tota la cruesa les famílies amb menys recursos. La crisi derivada del procés de transició energètica per mirar de contenir el canvi climàtic –agreujada en grau màxim per la guerra d’Ucraïna i la falta de subministraments– no pot recaure exclusivament en les espatlles dels contribuents. Ha de ser compartida per empreses, ciutadans i administracions. Però tampoc no s’ha d’oblidar que el Govern central ha de mantenir unes finances públiques sanejades –especialment amb la contenció del dèficit– per evitar mals majors. Només cal recordar les traumàtiques retallades de l’anterior crisi immobiliària i financera, i com van castigar precisament aquelles famílies que ara es vol protegir.
En els plans de xoc en situacions d’emergència com l’actual (inflació al 8,7%) és normal que bona part de les mesures siguin universals sense discriminar per nivell de renda. Així, la rebaixa del preu de les gasolines o del rebut de la llum serà exactament la mateixa per al sector de la població amb més ingressos que per a aquelles famílies a les quals els costa arribar a final de mes. De fet, aquesta és la línia defensada pels bancs centrals, que aposten per seleccionar el perfil dels receptors dels ajuts públics a fi d’evitar que la despesa vagi cap a sectors que no tenen necessitats urgents. Passa el mateix amb la llum dels clients amb una potència contractada inferior o igual a 10 kW.
Incloure en el pla de mesures la rebaixa del transport públic és un encert. Fins ara tots aquells contribuents que no tenien automòbil privat no només no es beneficiaven de la rebaixa de les gasolines sinó que la finançaven a través dels seus impostos. Això serà així fins que arribi l’anunciat però no executat impost a les elèctriques que cobrirà parcialment el cost del pla. L’Executiu sosté que es podrà aplicar amb caràcter retroactiu una vegada sigui aprovat. Al marge de valorar si és adequat o no un tribut d’aquestes característiques, el que la societat espanyola no es podria permetre de cap manera és que al final fos pitjor el remei que la malaltia. N’hi ha prou amb recordar el que va passar amb el dèficit de tarifa. Una rebaixa al rebut de la llum es va acabar arrossegant via increments d’aquell mateix rebut anys després. No és la primera vegada que un govern posa en marxa mesures positives per al contribuent que al final acaben sent un fiasco. L’ampliació de l’autopista AP-7, que va ser de pagament per als mateixos contribuents fins fa menys d’un any, al final va generar un pagament de 1.000 milions d’euros que va sortir dels diners dels impostos d’aquells ciutadans. Sense parlar del contenciós per 4.000 milions més que és als tribunals.
Tornant a les mesures aprovades ahir, el xec de 200 euros és una bona iniciativa, atès que va a un col·lectiu concret i no és urbi et orbi. Una altra cosa és si potser queda una mica curt l’import atesa l’emergència en què estem immersos.
De la banda de les empreses és on les mesures semblen més minses. Precisament el xec de 200 euros a què poden optar els autònoms significa que durant el període de vigència del pla rebran poc més de 33 euros al mes. Semblen pocs diners per solucionar un problema greu d’un empleat autònom.
La patronal catalana Foment aposta per prendre mesures estructurals en l’àmbit de l’energia i afavorir i accelerar la tramitació administrativa de l’energia renovable. És cert, però també ho és que cal escoltar el territori on es duran a terme les actuacions i acostar el màxim possible la producció al lloc de consum.
Les rebaixes universals beneficien les rendes altes igual com les baixes