Ciutadans, en hores molt baixes
Ciutadans reuneix demà a Madrid el seu comitè executiu i hores després, a la tarda, el consell general, que és l’òrgan major de govern entre assemblees. La formació taronja es troba en hores baixes, molt baixes. En les darreres conteses electorals ha anat encadenant derrotes sonores, i no perquè hagi perdut en els combats amb formacions rivals, sinó perquè, literalment, ha desaparegut dels òrgans de representació popular a què pertanyia. L’última i sorollosa patacada es va produir en les eleccions autonòmiques andaluses del 19-J, fa una setmana, on la seva representació parlamentària es va reduir de 21 diputats a cap ni un.
El partit taronja, que va arribar a tenir 57 escons al Congrés dels Diputats, va somiar ser l’alternativa al Partit Popular al flanc dret de l’arc polític i fins i tot va aspirar a les més altes tasques de l’Executiu, sembla estar en via d’extinció. La seva presidenta, Inés Arrimadas, ha reconegut “errors” de gestió produïts en els últims temps, però es resisteix a llançar la tovallola. Malgrat que des del Partit Popular se l’ha temptat perquè passi a engrossir amb els seus les files conservadores. I malgrat que al si de Ciutadans s’han sentit veus –veurem demà si continuen expressant-se– que exigien responsabilitats per la successió de desfetes que acumulen els taronges, convençudes que ha sonat l’hora del relleu.
A tots ells els contesta Arrimadas que es disposa a engegar un pla de refundació de Ciutadans, que comportaria la renovació de l’organització interna i dels equips humans que han d’estar al capdavant del partit. I probablement també un canvi de nom, atès que la mateixa presidenta ha admès que la marca Ciutadans està “cremada”, encara que no així l’espai liberal, entre el PP i el PSOE, que diu voler ocupar i defensar.
Les possibilitats que té Arrimadas de sortir-se’n, d’aquesta situació, són limitades. Ciutadans avui és una marca que s’ha convertit en sinònim de declivi polític vertiginós, de mort lenta, per etapes. No va deixar bon record –per la negativa a entrar en pactes que haurien canviat el rumb del país– entre els poders econòmics que en un moment li van donar suport. I sembla que ha perdut la connexió amb el que va ser el seu electorat, mentre anava veient desaparèixer la seva presència institucional: conserva la vicealcaldia de Madrid i molt pocs càrrecs rellevants més... Dit això, les seves hores podrien estar comptades. Les reunions de demà són decisives.
Els taronges celebren demà reunions que determinaran el seu futur