Desinflada o remuntada?

En esport, i especialment en el ciclisme, una desinflada –allò que en castellà se’n diu pájara– és esgotar les reserves d’energia del cos fins a arribar a una fatiga extrema que impedeix al ciclista de continuar pedalant en condicions. Per descomptat, una desinflada completa acaba en un defalliment o un col·lapse. I per més begudes isotòniques o carbohidrats que s’aboquin a la màquina corporal, de vegades la desinflada no desapareix fins que no hi ha un descans prolongat... Segur que a Mariano Rajoy, anterior president del govern i conspicu espectador de curses ciclistes, que veia fins i tot fumant-se un havà, no se li ha d’explicar el concepte (un record emocionat per al personatge gallec que interpretava Manuel Manquiña a Airbag, la pel·lícula de Juanma Bajo Ulloa, i al seu impecable aforisme d’“el conceto es el conceto”), però no sé si al nostre president actual, Pedro Sánchez, més aficionat a practicar el bàsquet, li deu resultar tan familiar.

En tot cas, un altre Juanma que no és el cineasta basc acaba de guanyar les eleccions andaluses per golejada (un altre concepte) i ha deixat el PSOE malmès i tocat. Sánchez, que té una forma i resistència física admirable –només cal veure com aguanta les esgotadores cimeres internacionals–, ha aparegut un parell de dies amb pitjor color de l’habitual i fent més mala cara.

Les coses com són, és a dir, com un les percep: el president ha remuntat en quarantavuit hores. I si la derrota andalusa li va suposar una desinflada, sembla que es va proposar de superar-la com més aviat millor i, de fet, aquesta setmana ja sembla que el desastre andalús és una cosa llunyana i remota. Un altre accident del camí com la pandèmia, el volcà, Filomena o la guerra a Ucraïna.

Sánchez va a buscar la remuntada, un altre concepte (i en van...) propi de l’esport, en aquest cas del futbol i altres esports d’equip. Aquí, per cert, hi ha alguna clau del moment polític d’aquest Govern, perquè la desinflada li passa a un, és pròpia dels esports individuals, però les remuntades només són possibles en els esports d’equip.

Minut i resultat: el Govern de coalició hauria de parar d’encaixar gols i, sobretot, està obligat a abandonar l’hàbit de fer-se gols en pròpia porta. I caldrà sortir a jugar no sé si per gaudir, però d’una altra manera i amb un altre aire. Hi ha partit perquè queda molt de temps, gairebé un any sencer, fins a les municipals del quart diumenge de maig del 2023, però no n’hi haurà prou amb els èxits de la selecció jugant fora per remuntar aquesta lliga. I és veritat que venen dies i setmanes de lluïment presidencial, però, ho torno a repetir, només es remunta en equip.

Mentrestant, el principal adversari i rival, Alberto Núñez Feijóo, ha renunciat a donar puntades de peu voladores i quan incorre en falta, és dins de les accions del joc. Tampoc no és que estigui pel jogo bonito, perquè una part de la seva parròquia exigeix virilitat i mala idea en les entrades al contrari, però el seu caràcter atlàntic el fa un esportista reposat, gairebé més un entrenador que un atleta, disposat a recollir totes les medalles que li van caient a aquell combinat que va pensar que podia regnar al campionat espanyol i que responia i encara respon al molt democràtic concepte (últim cop, ho prometo) de Ciutadans, encara que hi hagi rumors que aviat es diran Els que vam ser...

La remuntada, per aconseguir-la a les generals, que ja veurem quan seran, exigeix gols i encerts. I equip.

Yolanda! Escalfa, que surts!

Aquesta setmana sembla que el desastre andalús és una cosa llunyana i remota per a Sánchez