Llits de matrimoni

Fa uns dies, descrivint-li a un amic la distribució d’una casa de vacances, li vaig explicar que en una de les habitacions hi havia un llit de matrimoni. Quina definició més bonica, una mica vella, això sí. Encara que al moble en qüestió no hi hagi dormit mai un matrimoni, ni tan sols una parella de fet, un llit gros sempre és agraït fins i tot quan té ús individual.

Els llits dobles, últimament, han donat pas als que semblen triples. Tant als hotels com a les botigues especialitzades s’ha adoptat la terminologia de llit queen i llit king, sense que entengui gaire d’on ve aquesta definició tan discriminatòria, o és que potser les reines necessiten menys espai per dormir que els reis. Els llits queen fan un metre i mig d’ample per dos de llarg, una mica més amplis que els coneguts com de matrimoni (que ja es van eixamplar fa uns anys) i els king són de, com a mínim, dos metres quadrats. Abans només en veies en cases particulars amb dormitoris a l’estil suite, d’aquests que es complementen amb vestidor i un superbany, però, com que s’han posat de moda, ja s’encaixen en habitacions on no queda espai ni per enfilar-s’hi. Un llit immens és el somni de tota parella, i més si, encara que no estigui casada, fa ús del matrimoni. Els més agosarats poden practicar, en dies assenyalats, totes les postures del kamasutra sense córrer el risc de quedar amb el cul a l’aire i més tard, una vegada conclosa la sessió, cadascun dels amants es pot situar en un extrem del llit com si no es coneguessin de res, somiant potser en un tercer.

Els llits de matrimoni, siguin de la mida que siguin, són un territori on passa de tot. Antigament hi havia persones que van néixer i van morir al mateix llit i entre una cosa i l’altra van fer el que van poder. Expliquen els psicòlegs que el senyal que els divorciats ja han superat el trauma és que deixen de dormir a l’extrem assignat per l’acord matrimonial i ocupen, ben eixarrancats, el centre del llit. No us ho sabria dir.