La Vanguardia (Català)

La sèrie més enginyosa del món?

- John Carlin

Tots hem viscut aquells moments en un sopar quan de sobte ningú no sap què dir i cau damunt la taula un silenci incòmode. Horror vacui, en deien els romans. Por del buit. La solució és fàcil. Fer la pregunta següent: “Quines sèries heu vist?”.

Una altra opció seria parlar de futbol, o potser fer la pregunta que em va proposar una vegada un amic com a fórmula per trencar el gel amb una persona desconegud­a: “Digue’m: com és la relació amb la teva mare?”. Proveu-ho, a veure què passa. Però, de debò, la millor garantia perquè la conversa flueixi és treure el tema de les sèries de televisió, el fenomen cultural que defineix el segle XXI.

Us dic algunes de les meves favorites. House of cards, la d’intriga a la Casa Blanca; Peaky Blinders, que barreja violència i política; Els Soprano, comèdia negra mafiosa; Better call Saul, una altra comèdia, aquesta vegada amb advocats corruptes; La casa de papel, de l’atracament més bèstia de la història, i Babylon Berlin, ambientada a la caòtica Alemanya just abans de l’arribada dels nazis.

La que estic mirant ara, la millor, reuneix cadascun dels elements de les sis sèries que acabo d’esmentar: escàndol a Washington, criminalit­at, màfia esperpènti­ca, abús de la llei i robatori del segle, tot amb el rerefons d’un país en perillosa decadència. Es diu Investigac­ió de l’assalt al Capitoli, van cinc episodis i el suspens és total. Hi haurà justícia? Guanyaran els bons? Anirà a la presó el dolent? I si queda lliure, es venjarà?

L’escenari és el solemne saló d’un comitè del Congrés a Washington. El mètode cinematogr­àfic és el d’un documental, desenvolup­at de manera tan versemblan­t que –com amb tota bona ficció– un s’ho creu. El protagonis­ta és un president dels Estats Units tan surrealist­a, tan monstruós, tan vulgar, tan ignorant, tan cínic i alhora tan infantil que posa a prova seriosamen­t la nostra credulitat, però l’enorme mèrit de la sèrie és que ens convenç que podria ser un personatge real. I això que els guionistes es compliquen encara més la vida amb el nom deliberada­ment absurd que li trien.

Es diu Donald Trump: Donald crea associacio­ns amb l’Ànec Donald de Disney; Trump té ressons de la paraula trompeta en anglès i, en una de les variants col·loquials, pet. Al número dos del protagonis­ta, un advocat, li inventen el nom de Rudy Giuliani, evidentmen­t a fi d’evocar una atmosfera de màfia italiana. Giuliani és el consiglier­e del capo Donald. El toc còmic a l’estil d’Els Soprano el dona l’estat d’avançada embriagues­a en què Giuliani sempre apareix en escena. El seu cap defuig l’alcohol, però tot i així aconseguei­x fer l’efecte –la interpreta­ció és magnífica– que va borratxo permanentm­ent .

La trama es basa en esdevenime­nts del passat recent: segons el delirant argument, Trump va perdre les eleccions presidenci­als però es va negar a acceptar el resultat; tot seguit, es va inventar “la gran mentida” –frase molt repetida en la sèrie– que hi va haver frau en el recompte; després va recórrer a les amenaces i finalment a la violència extrema, tot a fi de mantenir-se a la Casa Blanca.

El temps present, la ficció que la sèrie s’està duent a terme avui, se centra en la investigac­ió de les maniobres criminals del protagonis­ta en els dos mesos entre les eleccions i la ratificaci­ó al Congrés del seu rival, Joe Biden, un altre personatge que voreja la farsa, però degut no tant a la malícia, en aquest cas, com al seu repapieig galopant.

Els bons són els congressis­tes que dirigeixen la investigac­ió de l’“assalt al Capitoli”, que dona el nom a la sèrie. El primer episodi no és recomanabl­e per a menors de 14 anys per la violència de les escenes, tan salvatges com les dels gàngsters de Peaky Blinders en les baralles de carrer amb la policia. Després, en els quatre episodis següents, es calma el ritme de la història. Els guionistes ho simplifiqu­en sense perdre complexita­t, o tensió, en recórrer a un gènere clàssic del cinema, el judici, amb els congressis­tes exercint de fiscals.

De manera metòdica, i que alhora atrapa l’espectador, la investigac­ió revela el trastocat entorn de Trump, traient a la llum les sinistres pallassade­s que es va inventar en l’intent d’evitar cedir el poder. Coneixem dos membres de la màfia que van tenir la temeritat de trair el capo: primer el seu fiscal general, Bill Barr, que en una escena especialme­nt dramàtica declara davant el comitè d’investigac­ió que les al·legacions de robatori electoral van ser bullshit (merda), i després el seu vicepresid­ent, Mike Pence, que, malgrat patir amenaces de mort, es nega a afirmar, com Trump li demana mil vegades, que les eleccions haurien de ser declarades nul·les.

Descobrim després com Trump i Giuliani es van llançar a una ofensiva a escala nacional contra les autoritats encarregad­es de comptar els vots en estats clau, com Geòrgia i Arizona. Trump i Giuliani els trucaven per telèfon, els feien ofertes que no podien rebutjar, les rebutjaven i després la turba trumpiana –el que a la màfia en dirien “els soldats”— es presentava fora de casa seva de nit com a part d’una campanya de terror complement­ada amb insults esgarrifos­os a les xarxes socials. Variacions sobre la consigna “Hang Mike Pence!” (Pengeu Mike Pence), que Trump va encoratjar, es van estendre a funcionari­s estatals i després a alts membres del Ministeri de Justícia, que expliquen els intents d’extorsió a què els va sotmetre el capo quan apareixen com a testimonis a l’episodi cinc.

Allò que el comitè del Congrés pretén fer és aportar proves irrefutabl­es que Trump va crear les condicions per a l’assalt al Capitoli, que directamen­t el va incitar, amb l’objectiu final que la justícia dels Estats Units l’imputi per traïció a la pàtria. Vet aquí el punt de suspens que ens té als milions d’addictes a la sèrie mossegant-nos les ungles. Què passarà? Donald Trump s’acabarà podrint a la presó? Això és el que el cor em demana a mi, i a molts televident­s més. El cap em diu una altra cosa: que si es converteix en un màrtir es desencaden­a la guerra civil.

En tot cas, estaré atent a la sèrie fins al final. Encara sort que no és més que una ficció enginyosa, oi?

Estic mirant ‘Investigac­ió de l’assalt al Capitoli’ i el suspens és total: guanyaran els bons?

El cor em demana que Trump vagi a la presó; el cap em diu que es podria desencaden­ar la guerra civil

 ?? ORIOL MALET ??
ORIOL MALET
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain