Jo per ser feliç vull un 600
El 1957, Seat troba la pedra filosofal: el 600. Un automòbil que esdevindrà mític i posarà, ara sí, Espanya sobre quatre rodes. L’utilitari costa la barbaritat de 67.000 pessetes, el triple del salari mitjà anual dels espanyols, però esdevé objecte de desig de qualsevol ciutadà, que hi veu la materialització d’un dels seus grans somnis: moure’s en família amb total llibertat. L’èxit del preuat vehicle és fulgurant: en un any, cent mil clients engrosseixen la llista d’espera. S’acumula un retard de quatre anys en els terminis d’entrega, que originen un mercat paral·lel de revenda dels drets de preferència, que arriben a doblar el preu oficial. Setze anys després, a finals de juliol del 1973, els treballadors de la Zona Franca acomiaden l’última unitat amb una pancarta: “Vas néixer príncep, mors rei”. /