La guerra dels petards
Sempre en aquestes dates es revifa el debat sobre els petards per Sant Joan. Aquesta vegada amb l’agreujant d’un alt risc d’incendi, cosa que es repetirà any rere any, en plena emergència climàtica. S’ha venut pirotècnia igual, apel·lant, això sí, a la responsabilitat dels compradors. Aquest és un bon reflex de la societat: tot i que els qui fan soroll són minoria, cal respectar l’interès individual per damunt del col·lectiu, i per descomptat del mediambiental, fins i tot si consisteix a protegir una bretolada per al gaudi personal. endavant a cremar diners per un efímer pum sense tenir-ne en compte les conseqüències; això no té res de dolent i tanmateix no passarà res.
Tirar petards és divertit quan molesta. És una manera d’apropiar-se de l’espai públic i d’alterar les regles de la convivència. Segons el sociòleg manuel Delgado, l’explosió inesperada subratlla la fragilitat de la calma quotidiana que tant agrada a la classe mitjana. Subverteix les normes i
Endavant a cremar diners per un ‘pum’ sense tenir-ne en compte les conseqüències
alerta sobre la vulnerabilitat de l’ordre. De manera que tirar petards només té sentit quan espanten. Si només es pogués fer en àrees habilitades i controlades dins zones industrials, el gest no tindria cap gràcia.
els defensors asseguren que un cop l’any no fa mal. Però sí que en fa, sobretot en llocs amb alta densitat demogràfica: a persones malaltes o amb trastorns de l’espectre autista, per exemple, a ancians, nadons, animals domèstics, ocells. Són un perill per a qualsevol que vulgui circular per Barcelona el 23 a la tarda-nit amb moto o bicicleta. i no parlem de la complicació afegida que impliquen en cas d’incendi. malgrat que els petards no en són la causa principal, per Sant Joan és quan més sortides de bombers hi ha. Hi hauria prou dotacions si coincidissin una trentena de focs simultàniament, com la setmana passada? no és una pressió afegida?
en alerta màxima per incendi, tota precaució és poca. Les mesures actuals seran insuficients en una sequera presumiblement crònica. i mentre no es resolgui la qüestió, el tema serà cada any més candent. els amants dels petards se’n fotran d’articles com aquest, i desautoritzaran els qui hi veiem un problema. L’excusa de la tradició no és adaptativa. ni un bon argument. També eren tradicionals els balls de barri a la revetlla, i ningú els reivindica.