La gran batalla de l’atenció
En l’era del telèfon mòbil, les notícies competeixen amb estímuls perfectament dissenyats per captar l’interès de l’usuari
Durant segles, el text imprès va tenir el monopoli de la transmissió de la informació més enllà dels recomptes orals. Per estar ben informat, eren imprescindibles els llibres i més endavant la premsa escrita. Després van venir la ràdio i la televisió. i, finalment, la revolució d’internet i els telèfons mòbils. Aquests meravellosos dispositius que tots duem a la butxaca han posat a l’abast de qualsevol ciutadà o col·lectiu la capacitat de comunicar, interrelacionar-se i organitzar-se a nivell global. També han donat peu al naixement de megacorporacions digitals que ho saben tot sobre nosaltres (fins i tot escolten les nostres converses en la intimitat de la llar “per millorar el servei”), mentre incomptables capçaleres històriques es veien obligades a abaixar la persiana.
els grans diaris amb la capacitat, visió i agilitat necessàries s’han pogut adaptar al nou ecosistema digital, sense renunciar per això a fixar diàriament el pas de la història en les seves edicions impreses. Paral·lelament, han nascut mitjans exclusivament digitals que són mostra de la inesgotable missió social i vitalitat del periodisme.
Al llarg del procés, però, una part de la societat ha tendit a desconnectar-se dels mitjans de comunicació o ha arribat a l’edat adulta sense sentir la necessitat d’incorporar-los a la seva vida. els últims vuit anys, el percentatge d’espanyols molt interessats en la informació ha caigut del 85% al 55%. Fins i tot un 35% ja afirma que sovint evita les notícies (per embafament, desinterès...). Són dades del Digital news Report, l’estudi més important sobre consum de notícies, elaborat pel Reuters institute de la universitat d’Oxford i que a espanya compta amb la participació de la universitat de navarra. L’informe ha de situar-se aquest any en el context de l’aclaparament vital i empatx informatiu generats per la pandèmia, però també té la seva cara positiva: els mitjans amb llarga tradició i història a l’esquena no només mantenen el prestigi i són els més consultats, sinó que consoliden els seus models de subscripció digital. “Pagar per notícies comença a ser un hàbit normalitzat”, assenyala el Digital news Report, que es presenta sota el lema “Reconnectar amb les audiències de notícies”.
en l’era dels telèfons mòbils, la guerra per l’atenció és despietada: les grans tecnològiques saben molt bé com enganxar-nos a les seves aplicacions amb els impulsos i estímuls precisos. Competir-hi i alhora informar amb serenitat i responsabilitat és un repte fenomenal. Però explicar bones històries i fer bon periodisme (per convèncer i captivar els qui habitualment no ens llegeixen i assegurar-nos la fidelitat dels qui sí que ho fan) sempre ho ha sigut.