“Vull que la meva medecina sigui legal”
Pacients que prenen cànnabis contra el dolor expliquen l’odissea de l’ús terapèutic de la planta que ara es regularà
Eva Cortina té 41 anys i des de fa uns quants anys pren cànnabis per alleujar el fort dolor que li causa l’endometriosi. En pren malgrat que l’hi retreuen, fins i tot familiars i amics. “És estigmatitzador, però ara és la meva medecina; per mi és una opció terapèutica més” davant un dolor diari i sense cura, explica. Pacients com l’Eva o com Pilar Arranz, que en prenen per alleujar la rigidesa muscular i el dolor per l’esclerosi múltiple, sens dubte es beneficiaran de la regulació de l’ús medicinal del cànnabis, ja que el Congrés dels Diputats va aprovar dimarts una subcomissió, que serà una realitat d’aquí sis mesos.
“Dimarts vaig ser feliç”, afirma l’Eva. “És una esperança, perquè vull que la meva medecina sigui legal, que deixi de ser il·legal”, afegeix la Pilar, madrilenya com l’Eva. Més de 300.000 espanyols prenen cànnabis amb finalitats terapèutiques, estima l’Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal, plataforma d’entitats de pacients, metges i investigadors que ha impulsat que se’n reconegui l’ús.
Per la presidenta de l’Observatori, Carola Pérez, l’Eva va arribar al cànnabis després de coincidir en un curs i a l’associació Dosemociones. A més, l’Eva presideix Moviendospain, associació d’afectades per endometriosi. “No parlem de medicació; si algú ens demana informació, el derivem a especialistes”, assegura. Però el boca-orella de les propietats terapèutiques del cànnabis circula des de fa més de 20 anys, quan el van començar a reivindicar pacients amb sida o amb càncer que van descobrir que els alleujava el dolor, les nàusees i els vòmits de la quimioteràpia.
Els defensors del cànnabis terapèutic afirmen que alleuja símptomes d’unes trenta patologies. “Em molesta que diguin que falten evidències científiques de la seva eficàcia; se’n permet l’ús en molts països, cal que s’estudiï més. I si és eficaç, per què no es regula en lloc de condemnar-nos a ser il·legals o alegals? Amb el cànnabis estalvio al sistema sanitari milers d’euros en fàrmacs i visites”, indica Pilar Arranz.
L’endometriosi de l’Eva (també li han diagnosticat fibromiàlgia i fatiga crònica) no es cura. S’ha sotmès a dues cirurgies en set anys; continua amb un dolor més o menys intens però diari (li han reconegut la incapacitat permanent). Explica que el cànnabis li feia por, perquè els fàrmacs a partir de morfina i fentanil (l’opiaci que ha causat la gran crisi d’addicció als EUA) li van crear addicció i gairebé la maten. El cànnabis era “com un últim recurs” i ara assegura que l’ha ajudada a reduir les dosis d’altres medicaments.
Ha tingut alguna “davallada” segons la varietat o la quantitat, però no hi veu efectes negatius. Li redueix el dolor i fa que tingui més gana i son, quan el dolor no la deixa dormir més de tres hores seguides.
La Pilar, de 57 anys, també atribueix al cànnabis la gran reducció dels fàrmacs que prenia, fins a 23 pastilles al dia. Ara pren un parell de medicaments per a una esclerosi múltiple progressiva, diagnosticada fa 14 anys, però que encara li permet anar a nedar algun dia o viure sola. Està convençuda que, en bona part, és obra del cànnabis, que l’alleuja. Segurament podria accedir al fàrmac derivat (Sativex), autoritzat per a la seva malaltia, però prefereix un ús més natural, com ara el de la flor de la planta (cabdell).
L’Eva sol prendre cànnabis una vegada al matí, una a la tarda i una a la nit; la Pilar, de dues a quatre vegades al dia, i de tant en tant s’atura tres o quatre dies, “sense addicció”, afirma. Fan servir quantitats mínimes, “mig didal”, apunta la Pilar, normalment vaporitzat (“Vaig comprar un vaporitzador específic a Alemanya”, explica) o en gotes d’oli. Hi ha pacients que el fumen.
A la majoria no els agrada donar-ne detalls perquè per a molts l’accés és al mercat il·legal, que a sobre no ofereix garanties del producte. El cultiu de la planta és delicat. Hi ha qui recorre a clubs de cànnabis terapèutic per obtenir-lo. El compost CDB (cannabiol), que es considera molt poc psicoatiu, es comercialitza en alguns productes (fins i tot en cosmètics). El THC (tetrahidrocannabinol), el principal psicoactiu, està molt més restringit.
La regulació haurà de facilitar un accés a productes estandarditzats, tot i que l’informe favorable del Congrés no assenyala què s’autoritzarà (si la flor o extractes i preparats). Caldrà recepta mèdica per comprar els productes, sobretot per via hospitalària, tot i que s’obre la porta a la venda a la xarxa de farmàcies. Arranz confia que la regulació permeti “que es facin més estudis i que es pugui ajudar més persones”.c
“Em molesta que diguin que falten evidències de la seva eficàcia; es permet en molts països”, diu la Pilar