L’altra agenda de l’OTAN: l’Àfrica
Temor de les revoltes socials per la fam que assola el continent, agreujada per la guerra d’Ucraïna
Aquesta setmana que ve totes les mirades confluiran a Madrid. La cimera de l’OTAN (dimarts i dimecres) centrarà els informatius, amb la guerra d’Ucraïna com a eix central. L’agenda versarà sobre seguretat i com es poden minimitzar els danys que està provocant la invasió de Rússia a la resta del món. Però d’aquestes carpetes sobre temes a tractar n’hi haurà una, petita i que suscitarà poca atenció, relativa a l’Àfrica, la víctima més vulnerable d’aquesta guerra. El motiu no és cap altre que el temor, en absolut infundat després del que va passar en l’anterior crisi del 2008, que la fam que assola la major part del continent encengui l’espurna de les revoltes socials. Els líders de l’OTAN no volen més primaveres àrabs.
La fam persegueix bona part de l’Àfrica des de sempre, però aquesta vegada la situació s’ha agreujat fins a provocar el que les oenagés Acció contra la Fam, Save the Children, Unicef i Oxfam Intermón denominen “una crisi alimentària sense precedents”. La causa? No n’hi ha només una, són tres: la guerra d’Ucraïna, que ha desproveït de cereals el continent; el canvi climàtic (quatre anys de sequera han erradicat l’agricultura) i la covid (el flux d’ajuda humanitària és mínim).
Aquesta crisi humanitària, que amenaça de matar de fam (literalment) 49 milions de persones els pròxims mesos (una mica més que la població espanyola) i, de manera immediata, 14 milions de nens de menys de 5 anys aquest mateix estiu, ha ocupat espai en el Consell d’Estat celebrat aquest divendres. També s’espera que sigui present a la reunió del G7 a Berlín, que se celebra fins al 28 de juny, i a la cimera de l’OTAN.
Les quatre oenagés esmentades ja supliquen (no hi ha cap altra paraula) una acció liderada pels governs dels països d’alts ingressos, les agències multilaterals i les institucions financeres. “Ens enfrontem a una fam en una escala de proporcions desconegudes. Milions de nens podrien perdre la vida aquest mateix estiu a causa de la desnutrició i la falta d’aliments. Aquestes morts no són inevitables, no són necessàries. És imprescindible que la comunitat internacional es mobilitzi per eliminar el bloqueig de cereal que hi ha en aquest moment a Ucraïna i que és d’uns vint-i-cinc milions de tones”, assenyala el director executiu de Save the Children, Andrés Conde. No s’ha d’oblidar que 14 països de renda baixa o mitjana-baixa, ja amb alts nivells de fam i deute, importen més d’un 50% del blat d’Ucraïna i Rússia, un percentatge que s’eleva al 100% a Eritrea, al 92% a Somàlia i a més d’un 50% al Iemen.
Què es pot fer quan les mines, ucraïneses i russes, envolten les sitges, i els ports del mar Negre estan bloquejats? Crear passadissos humanitaris. En aquesta línia, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar divendres que Espanya liderarà una iniciativa, en què també col·laboraran França, Polònia i Luxemburg, per treure per tren des d’Ucraïna les collites de cereals bloquejades per la guerra i traslladar-les fins a ports espanyols per emmagatzemar-les en sitges i exportar-les posteriorment. En una primera fase, que començarà a mitjan juliol, la previsió és traslladar fins a 8.000 tones de gra.
Però amb això no n’hi ha prou. Calen diners per proporcionar a milions de nens desnodrits, sense forces per menjar, tractaments nutricionals per salvar-los la vida (aliment terapèutic preparat per prendre, RUTF, per les sigles en anglès), el preu dels quals ha augmentat un 16%. Sense aquests tractaments, 14 milions de nens no arribaran a la tardor.
“No estem davant una crisi d’escassetat d’aliments: ens trobem que s’utilitza descaradament la fam com a arma de guerra. Permetre que milions de persones morin al món per fam, així com deixar que les grans empreses trobin oportunitats per beneficiar-se d’aquesta catàstrofe, no és res més que un gran fracàs polític”, assenyala el director general d’Oxfam Intermón, Franc Cortada.
Però cal anar alerta, adverteixen els responsables de les quatre organitzacions. La pujada i la volatilitat dels preus el 2008 van provocar revoltes socials, cops d’Estat i inestabilitat política en 60 països. En aquest moment hi ha tres zones del món on tots els indicadors estan disparats: Orient Mitjà, l’Àfrica, i fins i tot Llatinoamèrica. “En aquests llocs el preu del menjar supera de llarg el que la gent pot aguantar. Aler-ta!” , adverteix el director general d’Acció contra la Fam, Olivier Longué.c
La vida de 49 milions de persones depèn dels 25 milions de tones de gra bloquejades a Ucraïna
La pujada dels preus el 2008 va provocar revolucions, inestabilitat i cops d’Estat en 60 països