La pujada de preus paralitza tota mena d’obres municipals
Un any abans de les eleccions els ajuntaments acaparen un 81% dels concursos deserts
“Un quilo de ferro costava un euro a començaments d’any, després va pujar a 1,70 euros i ara ha baixat deu cèntims, però el pressupost de l’obra es va fer amb els preus de fa dos anys! I ara això és inassumible... I qui diu ferro diu fusta, alumini...; tot és més car”, conclou Pere Vinaixa, secretari del Gremi de la Construcció del Baix Camp. Els costos han pujat tant que el nombre de concursos que s’estan quedant deserts s’han multiplicat –350 des del gener del 2021 i fins a principis de maig– i moltes obres ja adjudicades estan paralitzades o acumulen retards.
El ritme de l’administració és un i el del mercat un altre, molt més ràpid. La pujada generalitzada de preus durant els últims mesos i la galopant inflació ha convertit en inassumibles nombrosos projectes que es van redactar fa dos i tres anys i que ara, especialment els ajuntade ments, estan licitant un any abans de les eleccions municipals. “Ningú no es presenta als concursos, perquè en la majoria el pressupost no cobreix ni el cost de l’obra”, manté el president de la Cambra de Contractistes, Joaquim Llansó. Aquesta entitat comptabilitza 296 concursos deserts durant el 2021 i, des de començaments d’any i fins al 5 de maig, se n’acumulen 54 més, i aquests no són pas tots. La xifra està disparada amb escreix, segons Llansó, perquè la mitjana de concursos deserts fins a l’any passat rondava la vintena, trenta a tot estirar. “Les xifres que veiem són una anomalia”, insisteix.
Un 81% dels concursos deserts des del 2021 corresponen a projectes licitats pels ajuntaments, un 13,4% són projectes la Generalitat, un 3,4% són projectes del Govern central i un 2% corresponen a altres organismes públics. Tot i això, si només tenim en compte els 54 concursos deserts comptabilitzats per la Cambra de Contractistes fins al maig, 47 són municipals i set són de la Generalitat.
Entre les obres i serveis que s’han quedat sense cap empresa que els assumeixi hi ha projectes de quatre milions d’euros (com ara el contracte del servei de recollida i transport de residus municipals de Matadepera i la gestió de la deixalleria) i d’altres de 25.000 euros, com ara un subministrament de vidres a Sant Cugat del Vallès o la contractació del manteniment de sis portes automàtiques per a vianants i una porta corredissa a l’estació d’autobusos de Girona. Alguns d’aquests projectes són obres de reurbanització i ampliació d’instal·lacions i espais públics i altres serveis que no es poden demorar, com ara la instal·lació de guinguetes i torres de salvament a la platja de la Pineda (Vila-seca), que va sortir per 762.000 al gener i el concurs va quedar desert.
Segons la Cambra de Contractistes, dels 54 concursos sense adjudicar, en només deu casos s’ha fet una nova licitació amb la revisió dels preus a l’alça, com per exemple la piscina descoberta de Vilanova del Vallès (que al principi es va quantificar en 906.000 euros), l’ampliació de la plaça de Sant Ignasi a Manresa o la primera fase de la reurbanització del nucli històric d’Alpicat. “La revisió dels projectes hauria de ser molt més àgil i realista assumint el preu del mercat. Moltes empreses constructores mitjanes i petites ho estan passant molt malament i estan perdent diners”, adverteix Pere Vinaixa.c