“El vi del Priorat, l’Empordà, la Terra Alta..., apaga incendis”
Inspector dels Bombers i cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF)
Els bombers del parc de Móra d’Ebre, a la Ribera d’Ebre, atenien divendres les explicacions de Marc Castellnou sobre l’evolució dels incendis que, el dia 15, es van desfermar simultàniament a la Noguera, el Solsonès i l’Alt Urgell i van anticipar l’amenaça d’un gran sinistre incontrolable. Castellnou, expert en ecologia forestal i respectat estrateg en la lluita contra incendis, arriba a la seva vint-i-quatrena campanya al GRAF. El seu missatge és clar: més gestió del bosc, avançar en el disseny d’un paisatge divers i apostar sense condicions pel món rural, el gran aliat contra l’avanç de les flames.
Sense la pagesia, sense un mosaic agroforestal, estem condemnats a focs desbocats?
No és que hi estiguem condemnats, però l’extinció és molt difícil. Ens calen espais oberts i eixos de confinament per poder sufocar-los i si no tens un mosaic agrícola forestal, les coses es compliquen. Un altre problema afegit és que l’escalfament està comportant un canvi de paisatge; els nostres boscos han d’adaptar-se a un clima diferent i hem d’ajudar-los amb la gestió forestal. Els boscos continus, tancats i estressats del Prepirineu i del Pirineu són molt propensos als grans incendis, si volem un sistema sa hem d’actuarhi.
I què ho impedeix?
Hi ha una lluita entre el món urbà i el rural, entre gestionar els espais naturals o preservar-los per conservar la biodiversitat, cosa en què tots estem d’acord, però també hem d’entendre que aquesta protecció significa que hem de ser capaços de sacrificar una part per salvar-ne 100, i no el que fem ara, que és sacrificar-ne 100 per mantenir-ne una.
Per què?
Hi ha llocs que se’ns han cremat aquests dies on abans havíem demanat fer gestió forestal per poder apagar focs i ens van dir que no. El mateix Govern, que demana de netejar els boscos, després diu que no per protegir la biodiversitat.
Es refereix a la tortuga mediterrània i al recent foc del Garraf?
Sí. S’ha d’entendre que si sacrifico tres hectàrees és per protegirne moltes més. Falta corresponsabilitat.
Falta visió global, planificar per limitar el risc d’incendis i alhora protegir les espècies?
Exacte, estem en un país sense visió global i el que han fet ha estat malmetre el món agrícola. Han dit: “Som una societat rica i avançada, doncs protegim els nostres espais i que els pagesos no talin boscos”, i això suposa que desaparegui el lloc on estaven arrelats. Quan Catalunya va crear el Cos de Bombers, el 1978, un 35% de la superfície del país era forestal; ara és el 70%, a costa dels pagesos que han deixat de fer el seu ofici.
Això fa que hi hagi més terreny susceptible de cremar.
En un país amb un 70% del territori que pot cremar-se i amb els boscos més febles pel canvi climàtic, tindrem incendis més grans que mai, és evident. Després d’aquests focs, els arbres naixeran adaptats al nou clima i, en un futur, tindrem menys incendis, però mentrestant hem de passar aquest procés.
Quant pot durar aquesta fase de canvi?
Dues o tres dècades.
Quines són les zones més exposades de Catalunya?
L’eix de la Noguera, el Bages i el Garraf i el del Pirineu i Prepirineu amb boscos continus, estressats i secs. Ja es va veure el dia 15 amb els llamps que van caure, tempesta que passa tempesta que encén focs. Entre un 20% i un 23% dels arbres del Pirineu estan morts i això suposa una gran quantitat de combustible.
El caldo de cultiu per a grans focs.
Tenim l’amenaça d’aquests súperincendis amb centenars de milers d’hectàrees afectades que hem vist en altres llocs del planeta i que fa uns dies vam estar a punt de patir a casa. Hem vorejat l’abisme, hem vist cap a on anem, per això és urgent gestionar boscos sans que aguantin molt millor les flames, ens calen ramats pasturant i que hi hagi diversitat d’estructures perquè el foc no agafi inèrcia, altrament no podrem evitar que cremin centenars de milers d’hectàrees, que és el que ha passat a Portugal, els Estats Units, Austràlia...
Aquí al costat, el Priorat podria ser un exemple, gràcies a l’èxit dels seus vins ha anat recuperant vinya. El vi del Priorat o el de la Terra Alta, els camps d’oliveres i l’horta són un bon antídot?
El vi del Priorat, de la Terra Alta, de l’Empordà... apaga incendis. Ja es va veure al de Roses del febrer passat, les vinyes el van neutralitzar. Els mosaics agrícoles impedeixen que hi hagi focs devastadors, no podem tenir un territori on no fem res.
Un discurs que fa anys que repeteix.
És un problema de model de país. La gent em pregunta a mi, i jo soc un bomber, un especialista en ecologia forestal, no en economia, però el que és clar és que el nostre sector primari presta serveis perquè limita el foc, però la ciutat viu d’esquena a un món que el sustenta i això ha de canviar. Un pagès d’aquí cobrarà el raïm a 18 o 30 cèntims el quilo; a França, entre tres i cinc euros perquè estan disposats a pagar un preu per mantenir el territori, nosaltres no. El més trist és que sigui el cos de bombers que ho hagi de dir.
Molts deures per fer.
S’han de prendre decisions, de la mateixa manera que han fet un pla d’energies renovables se n’hauria de fer un per al camp i els boscos. És incongruent que en una zona puguis ficar 60 molins de vent de 90 metres d’altura i al mateix lloc estigui prohibit fer gestió forestal per protegirnos del foc. Són dos barems diferents que el mateix Govern aplica i que ni el pagès ni el bomber, que quan hi ha un foc hi van a jugar-se la pell, no entenen.
Què passarà al bo de l’estiu? El temps serà així fins al setembre, tot i que tindrem períodes de tempestes. I sí, podem patir un foc devastador. Cada matinada, de 4 a 6, tenim una reunió a escala global on analistes de tot el món discutim la situació.
Quins són ara els països més vulnerables del món? Califòrnia i nosaltres. Aquest hivern, l’Argentina va patir una situació que no sé com descriure, un incendi devastador, a les portes de l’infern. El panorama és negre al món sencer, l’espècie humana s’ha cregut que era més llesta que la natura, que seria capaç de controlar-ne les forces, i ara han tornat per fer-nos agenollar i demanar perdó.
El preocupa Collserola? Les flames arribarien a la ciutat?
El món urbà s’ha envoltat de més boscos i, sí, el foc pot cremar Montjuïc, tot Collserola i entrar als primers barris. Evidentment, es frenaria quan arribés a la trama urbana.
Els governants són conscients de la gravetat de la situació?
Ni els governants ni els ciutadans, que encara pensen a molt més curt termini que els polítics.
Té un sentiment d’impotència?
Sí, em sento impotent perquè ens encaminem a patir un gran incendi de 100.000 hectàrees, i no hi veig una solució ni prou marge de maniobra. Només falta que adverteixis que passarà una cosa perquè en surtin cinquanta que diguin el contrari.c
Prepirineu i Pirineu “És urgent gestionar boscos sans que aguantin molt millor les flames”
L’amenaça “Em sento impotent, ens encaminem a patir un foc de 100.000 hectàrees”