“Sempre hem cregut que la cultura i la integració social van de bracet”
Elisa Durán Directora general adjunta de la Fundació La Caixa
La Fundació La Caixa ha inaugurat aquesta setmana a València un nou CaixaForum, el novè que obre a Espanya i també el més singular. Es tracta d’un centre cultural i social espectacular dissenyat per l’arquitecte Enric Ruiz-Geli a l’interior de l’Àgora de Santiago Calatrava, que estava buit de contingut, i en què l’entitat ha invertit 19 milions d’euros. És l’últim fins ara, però en vindran més. Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació, reflexiona sobre un model en xarxa amb vocació pública. “Sempre hem cregut que la cultura i la integració social van de bracet”, recorda.
El CaixaForum de València és un punt final o un punt i seguit en l’expansió de la fórmula?
És un punt i seguit, clarament; forma part de la nostra estratègia. Podríem haver invertit en un gran museu central, però des del primer moment es va optar per portar la cultura i la divulgació científica on hi ha la ciutadania i, per tant, disseminar els CaixaForum per diferents ciutats amb la mateixa qualitat i amb el mateix rigor. I amb una programació molt homogènia.
Quin serà el següent?
No està decidit. De fet, el de València ha trigat molt i potser podria haver arribat abans. Però fins que no va sorgir aquesta oportunitat, en aquest lloc i d’aquesta manera, no s’ha dut a terme. El que prioritzem és buscar edificis singulars que contribueixin a conservar o a crear patrimoni i que ens permetin desenvolupar la nostra activitat. Per tant, sí, n’hi haurà més, però encara no hi ha res decidit.
Hi ha ciutats interessades? Sempre, contínuament, hi ha ofertes. I per descomptat, això és una bona notícia. Que tothom vulgui tenir un CaixaForum diu molt del model, no?
Quan arribarà el CaixaForum digital?
El tindrem a la tardor. Serà una plataforma tecnològica molt especial, amb continguts digitals natius a l’àmbit de la cultura i de la divulgació científica, i que necessiten una eina molt robusta. Estem molt contents, sobretot per la complicitat dels museus amb què tenim aliances [el British Museum, el Louvre, el Prado...], que també volen posar els seus continguts a la plataforma. Serà una plataforma a la carta on tu decidiràs què és el que vols consumir entre més de 2.000 continguts. Tot, des d’exposicions a documentals, serà creat exclusivament per a la versió digital. Penso que serà la més completa que hi ha en aquest àmbit.
L’alcalde de València, Joan Ribó, va dir fa poc que esperava que el CaixaForum servís per fomentar el turisme de qualitat, però els seus centres es nodreixen majoritàriament de visitants locals...
La nostra veritable raó de ser és el públic local, perquè el que pretenem és la transformació i la millora de la vida de les persones a través de la cultura. Si ve el públic
La cultura com a vector “Barcelona és referent en investigació, ciència i en l’àmbit digital; ho ha d’aprofitar”
Montjuïc “El model de la muntanya dels museus ja ha passat i és un model obsolet”
turista, doncs millor. Però l’objectiu és arribar a aquelles persones per a qui encara és una barrera anar a una institució cultural. Per això el nostre relat és sempre molt pedagògic, sense oblidar tampoc el públic especialista. Al final, cal aconseguir atreure el públic. No podem tenir uns espais singulars i unes magnífiques col·leccions i que després el públic no vingui. Per tant, hi ha una opció comercial, valgui l’expressió, per atreure públic i perquè el públic torni. Com hi juga el turisme? Tampoc no és que obviem el turisme. València és un lloc molt turístic i per tant hi haurà molt turisme, però mai en detriment del públic local. Al final la dicotomia entre un públic o un altre no existeix.
En tot cas, aquesta no dependència del turisme els dona avantatge respecte a altres museus, com es va demostrar durant la pandèmia.
Sí, això va ser una agradable sorpresa. A nosaltres sempre se’ns ha recriminat que no estiguéssim pendents del turisme i hem hagut de defensar contínuament el nostre model. Arriba la pandèmia i aquest model és considerat el més oportú i tothom ho veu claríssim. Tenim xifres gairebé superiors a les del 2019. Al CosmoCaixa, per exemple, estem registrant xifres d’entre 4.000 i 5.000 persones cada dissabte i cada diumenge.
Què opina de l’etern debat entre la funció de la cultura com una via per atreure un turisme més sostenible i de la cultura com a element transformador? Jo crec que no és ni una cosa ni l’altra. Hem de sortir del tema sector i anar al tema vector. Al final la cultura ha de ser un vector que realment catalitzi moltes coses. El binomi cultura-educació l’hem tingut sempre tots molt present. Ara ja comencem a incorporar el que és digital i a parlar de ciència i art, i ens acostem al pas definitiu, que és parlar de cultura i sostenibilitat. La cultura ha d’aglutinar tot això. I per tant, el debat sobre el turisme, que al final només al·ludeix a la classe de públic, hauria d’acabar. Cal elevar-se, parlar sobre com la cultura pot contribuir a través de la sostenibilitat a la reconceptualització de les ciutats.
A causa del context actual de crisi, hi ha el risc que el pressupost que la Fundació La Caixa dedica a la cultura pugui reduirse a favor de l’acció social?
Al voltant d’un 20 per cent del pressupost total, és a dir, uns 100 milions d’euros, es destina a la cultura. I no ha disminuït pas mai, malgrat totes les crisis que hi ha hagut, ni tan sols el 2008. És cert que sobretot a partir d’aquell moment, amb la crisi financera i social que es va produir, tot l’augment pressupostari es va destinar a programes socials, però no va disminuir mai el que ja existia per a la cultura. Nosaltres sempre hem cregut que la cultura i la integració social van de bracet.
Aquest discurs encaixa molt amb els preceptes de la Nova Bauhaus Europea proposada per Ursula von der Leyen. Li veu futur?
Com a concepte, sí. Una altra cosa són els recursos que s’hi destinin. Un exemple és el CaixaForum València, en què el concepte de sostenibilitat ha estat present des del primer moment. De fet té premis ja concedits per tota aquesta construcció sostenible, tot i que per això vam passar una mica de calor també...
Creu que és una opció de futur interessant per a Barcelona, on ara conflueix una escena emergent que combina art, ciència, tecnologia, sostenibilitat...? Totalment. Crec que estem en una posició fantàstica, perquè som referents europeus en tots aquests àmbits. En ciència, en investigació, en l’àmbit digital... El Sónar ja s’ha integrat a tots els centres... Barcelona no ho hauria de desaprofitar. Quan parlàvem fa deu anys de la muntanya de Montjuïc, teníem com a referent, per exemple, l’illa dels museus de Berlín. Però això va ser fa deu anys, és obsolet. Avui dia el nostre referent no pot ser una muntanya dels museus, sinó la canalització de la cultura per afegir-hi la digitalització, la sostenibilitat, l’educació, la ciència. Aquest és el model. Perquè, si no, ens estem ancorant en un model que ja ha passat. L’ampliació del MNAC és molt important, jo en formo part del patronat. Però no és l’únic que cal. Hem d’evolucionar i Barcelona ha de ser aquest hub, tenim tots els ingredients, però hem de ser capaços d’irradiar-ho, de visualitzar-ho i de creure’ns-ho. I de col·laborar entre nosaltres.
En algun moment es va anunciar una aliança amb una institució nord-americana de divulgació científica. Ja s’ha concretat? Sí, amb el Museu d’Història Natural de Nova York. De fet, l’havíem d’haver firmat abans de la pandèmia. Serà la primera aliança estratègica que tindrem a l’àmbit de la divulgació científica, i això és una cosa que hem perseguit des de fa molt temps.c