Entretingut divertiment

La superestrella canadenca firma una obra que a malgrat l’expectació deixa un incomplet sabor de boca. Comença la situació amb una destacable sorpresa i és que el house té una presència destacada: de fet, és una obra que transpira aquella rítmica fins als seus dos últims talls. I és remarcable, perquè es tracta d’una estilística en què els rapers de les grans lligues no solen moure’s, malgrat algunes excepcions, com ara el mixtape More life, firmat pel mateix Drake el 2017, en què destacava la gloriosa Passionfruit. I també es pot esmentar la versió en aquella clau que va fer Kanye West del clàssic dels noranta Deep inside on fade.

Per a aquesta aventura,

Drake ha comptat en la producció artística amb els seus habituals Black Coffee, Gordo, Alex Lustig (que es desdobla amb eventual teclista) i Beau Nox (que també fa el mateix amb la guitarra i la seva veu). És a dir, ha prescindit de productors foguejats en el gènere, malgrat que hi ha algunes composicions que realment són excel·lents, com ara Falling back o A keeper. Hi ajuda el fet que la manera d’encarar la matèria primera musical que té Drake encaixa amb el house com a estil, així com hi ha una llarga tradició al house de veus extemporànies que quadren amb la del canadenc. Tot i així, la sensació final és que el cantant s’ha acostat al house com un entreteniment, més que no pas com un potencial canvi de rumb.