Harry Potter fa 25 anys
Per l’editor Ernest Folch, és la primera mostra de la globalització literària i simultània
El 26 de juny del 1997 es va publicar ‘Harry Potter i la pedra filosofal’, un llibre que ha marcat diverses generacions
Poc podia pensar Joanne Rowling l’èxit que tindrien les aventures d’aquell nen orfe que descobria que no només existia un món màgic, sinó que ell n’era una llegenda. Avui fa 25 anys que sortia a la venda al Regne Unit Harry Potter i la pedra filosofal, un llibre que relativament a poc a poc va anar guanyant lectors fins a convertirlo en la base d’un imperi.
Però no va ser fàcil, i fins a dotze editorials van rebutjar l’original. Vet aquí la història: l’agent de Rowling, Christopher Little, finalment va enviar les primeres cinquanta pàgines al conseller delegat de Bloomsbury, Nigel Newton, però en comptes de llegir-lo el va donar a la seva filla, de 8 anys. Una hora després, la nena va baixar entusiasmada, i durant mesos insistia al pare que li aconseguís la resta de la història. Sí, la resta és història.
Harry Potter va posar de cap per avall el món literari, perquè gairebé ningú creia que els nens i adolescents tinguessin esma per llegir llibres relativament complexos i llargs –el primer volum passa de les 300 pàgines, i el més llarg arriba gairebé a les mil: no són pas curts, en tot cas–, però progressivament va despertar una bogeria lectora que amb les pel·lícules explotaria definitivament.
Però al món li va costar d’entendre. La periodista Pilar Maurell –avui cap de comunicació de la llibreria Ona– va ser dels pocs que van entrevistar l’autora quan va venir a presentar-lo, i va publicar un article a l’edició local, però a la nacional del seu diari no els va interessar.
L’editor Ernest Folch, avui responsable de Navona, va ser qui va contractar l’edició catalana a Empúries. Folch recorda que va ser passejant amb el seu pare, Xavier Folch, per la fira de Bolonya l’any 1998 que es va fixar en un ninot de mida natural d’un mag, pel qual va preguntar a la noia de l’estand de Bloomsbury, llavors una petita editorial. Ella li va donar uns primers capítols que Folch va devorar i va trobar interessants. Va fer una oferta a l’agent de Rowling, i uns dies més tard l’editora de Salamandra –llavors Emecé–, Sigrid Kraus, li va trucar per dir-li que segurament hauria de fer una oferta per dos llibres seguits, un fet poc habitual llavors. Així va ser que tots dos van publicar el llibre, que va passar sense fer gaire soroll. Durant uns mesos.
A finals del 1998 el va publicar als Estats Units Scholastic Press, i va fer una gran aposta que va dur el llibre a la portada de la revista Time, un fet inaudit per a un llibre juvenil. I allà va explotar el fenomen, que Folch situa com la primera mostra de la globalització literària i simultània, perquè arreu del món va començar a créixer alhora. Rowling (que, per cert, va firmar el llibre J.K. perquè els editors pensaven que un llibre escrit per una dona no funcionaria), sempre ha estat agraïda als seus primers editors i s’hi ha mantingut fidel. Folch recorda que l’escriptora va tancar el Royal Albert Hall de Londres per convidar a sopar una quarantena dels seus primers editors, i com va passar taula per taula per mostrar-los el seu agraïment.
Avui, la sèrie de novel·les de Harry Potter inclou set llibres, publicats en les llengües més diverses, vives o no, ja que n’hi ha fins i tot en llatí o grec clàssic. En català i castellà ara mateix cada llibre es pot trobar en diverses edicions: no només tapa dura i rústica, sinó també en butxaca i en una gran versió il·lustrada per Jim Kay, i en castellà hi ha versions en pop-up. I encara un grau més en la sofisticació són les versions commemoratives del 20è aniversari de cadascun dels llibres, una col·lecció amb cada volum personalitzat per cadascuna de les quatre cases de l’escola de màgia Hogwarts (Gryffindor, Ravenclaw, Slytherin i Hufflepuff). Empúries i Salamandra publicaran les pròximes setmanes el sisè volum, Harry Potter i el misteri del príncep (29 de juny i 14 de juliol, respectivament), i d’aquí pocs mesos, el darrer, Harry Potter i les relíquies de la mort.
L’univers editorial, però, s’ha expandit, primer amb la publicació de tres volums que són llibres que surten a les novel·les: Les rondalles del bard Gallard, El quid
ditch de totes les èpoques i especialment Bèsties fantàstiques i on trobar-les, ja que, a més, va donar lloc a una sèrie de pel·lícules pròpia, de les quals s’acaba d’estrenar la tercera, Bèsties fantàstiques. Els secrets de Dumbledore. El proper 19 de juliol se’n publicarà el guió, com s’ha fet en les dues anteriors. Dins el cànon estricte s’ha d’afegir el guió d’un muntatge de teatre musical –estrenat al West End londinenc el 2016– situat uns anys després: Harry Potter i el llegat maleït.
A més, el món que ha desenvolupat, amb marca registrada –Wizarding World–, compta fins i tot amb parcs temàtics, començant pel de Watford, a uns 30 quilòmetres de Londres, on hi ha els estudis cinematogràfics on es van rodar les pel·lícules. Un altre parc temàtic específic és a Orlando, als Estats Units.
Si podem comptar l’èxit d’aquest univers màgic amb els llibres que giren al seu voltant, estem parlant d’un món en si mateix, ja que són diverses les col·leccions que hi ha, com ara una d’específica sobre les pel·lícules que se n’han fet o una altra sobre els artefactes màgics que hi surten, per no parlar de llibres simplement dedicats a disseccionar les diverses varetes que fan servir els personatges o fins i tot les escombres voladores. Però
A més dels llibres i les pel·lícules, hi ha dos parcs temàtics dedicats a l’univers del petit mag
La botiga especialitzada Carreró Maldagó ha organitzat una ruta màgica per Barcelona
també hi podem trobar llibres dedicats a patrons de costura, receptaris de cuina, encanteris diversos, origami, manualitats diverses o de com organitzar festes i banquets temàtics a l’estil del món màgic. O llibres de Lego, en què es cataloguen els personatges amb les seves característiques figures. O Harry Potter y la filosofía: Hogwarts para Muggles (Oberon), escrit pel professor de Filosofia al King’s College de Wilkes-Barre (Pennsilvània, als EUA) William Irwin.
Per aquest 25è aniversari de la primera edició, les editorials no han preparat cap celebració especial, però, en canvi, sí que ho ha fet la botiga especialitzada Carreró Maldagó, a les galeries Maldà de Barcelona, que ha organitzat – ahir i avui, amb totes les entrades venudes– una ruta màgica per Barcelona amb un tal senyor Black –de la casa Slytherin– que fa un recorregut a llocs ben màgics mentre explica contes inspirats en la història de la ciutat. La ruta acaba al palau del baró de Maldà. Es tracta del mateix equip que pels voltants de Nadal els darrers anys ha organitzat amb molt d’èxit vetllades relacionades amb les aventures del nen mag.c