L’Executiu dona una ajuda de 200 euros i rebaixa el bo de transport públic
Sánchez anuncia un impost sobre els beneficis de les empreses energètiques
El Govern espanyol va presentar ahir el seu pla per frenar la inflació, ajudar els sectors més tocats per la crisi i recuperar protagonisme polític. Economia i política solen anar de bracet, i en temps convulsos, encara més.
El tan esperat paquet de mesures suma xecs de 200 euros per a les famílies amb ingressos inferiors als 14.000 euros, retallada de fins a un 50% dels bons de transport públic i la ja anunciada rebaixa al 5% de l’IVA de la llum. Un esforç que s’espera compensar parcialment amb un impost sobre els beneficis de les companyies energètiques que entrarà en vigor el 2023, però que s’aplicarà ja a l’exercici actual.
És una panòplia de mesures que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar reivindicant-se com a defensor de les classes mitjanes i treballadores, i amb avís a navegants: “No ens trencaran”.
Ho va dir en presentar el paquet de mesures durament negociat amb el soci de govern, Podem, que va pressionar per anar més lluny en alguns aspectes, forçant els contactes fins a l’últim minut. La retallada de l’IVA de la llum ja estava anunciada; l’extensió de les mesures fins a final d’any, també. Es donava per fet i es va ratificar la pròrroga de la bonificació dels 20 cèntims a les gasolines que, per cert, continua aplicant-se sense distinció de renda, serveix igual per al Ferrari que per al més modest utilitari. S’addueix la dificultat d’establir un mecanisme eficaç que discrimini segons nivell d’ingressos.
Les grans novetats van arribar primer amb la rebaixa del transport públic de la qual la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, havia fet bandera. Es va aprovar una rebaixa d’un 50% de l’abonament mensual i de qualsevol títol multiviatge de transport públic dependent de l’Estat, i d’un 30% dels que depenen de les comunitats autònomes i municipis. El descompte entrarà en vigor l’1 de setembre.
En segon lloc, es lliurarà una ajuda de 200 euros a assalariats, autònoms i aturats que visquin en llars amb ingressos inferiors als 14.000 euros. És una mesura negociada a fons entre els dos socis de govern, ja que Podem reclamava que fossin 300 euros i que incloguessin llars amb ingressos superiors. Ha quedat en 14.000 i es calcula que beneficiarà 2,7 milions de persones.
Els pensionistes no podran optar a aquests ajuts perquè ja se’ls actualitzaran les prestacions d’acord amb la inflació i en el cas de les pensions no contributives, s’incorpora un augment d’un 15% de les quanties.
Globalment, l’esforç que farà el Govern espanyol, sumant les mesures adoptades fa tres mesos i les d’ahir, hauria de permetre contenir la inflació 3,5 punts. És a dir, si no s’adoptessin aquestes iniciatives, els preus pujarien aquest any un 3,5% addicional. Per això, les mesures que es van aprovar ahir tenen un cost de 9.000 milions, entre ajuts i bonificacions fiscals. Si s’hi afegeixen les que es van prendre fa tres mesos, el cost puja a 15.000 milions.
Això pel que fa als descomptes
i les subvencions, convenients, per moderar la inflació i, en molts casos, per arribar a final de mes. Després, queda l’aspecte dels ingressos; de si tenia traducció el missatge repetit els últims dies que les energètiques pagarien la seva part de la factura. És un objectiu de sempre de Podem, però a què el PSOE, i Sánchez ahir molt explícitament, també es van sumar.
“El que no pot ser és que alguns surtin beneficiats a costa de les majories... els qui obtinguin rèdits indirectes d’aquesta pujada de preus han d’aportar de manera addicional a l’esforç col·lectiu”, va dir el president del Govern espanyol en anunciar un impost sobre les empreses energètiques. És un nou tribut, de què no s’ha especificat format, que es vehicularà a través d’una proposició
“El que no pot ser és que alguns surtin beneficiats a costa de les majories”, diu Sánchez
El nou gravamen s’aplicarà sobre els beneficis que les energètiques obtinguin el 2022
de llei que presentaran els dos socis de govern.
Entrarà en vigor el 2023, però l’Executiu assegura que ja gravarà els beneficis d’aquest any. A Hisenda precisen que col·locaran la meritació del nou gravamen a 31 de desembre del 2022, de manera que “el nou impost seria exigible a partir de l’1 de gener del 2023, però afectaria l’exercici del 2022”.
S’ha abandonat la idea de Podem d’un augment de l’impost de societats, en què Hisenda veia poca eficàcia, per buscar una figura nova. Figura que els experts hauran de treballar a fons per assegurar que no interfereix amb altres impostos, i que és bastant sòlida per aguantar els previsibles recursos judicials dels afectats.c