Un fruiter de luxe

Marc Taribó (Barcelona, 1983) es defineix com un home de gustos senzills. “No soc ostentós, no necessito un rellotge car o un Ferrari”. El propietari de Camarasa Fruits –la cadena de fruiteries i productes gurmet instal·lada a la part alta de Barcelona– entén el luxe a la seva manera. En lloc de cotxes d’alta gamma, prefereix el tractor amb què conrea la terra a la seva finca

El Solà, a Santa Linya, de 120 hectàrees. S’hi escapa cada cap de setmana per cuidar-se del seu petit ramat de cabres, un dels seus somnis de nen, o d’un rusc d’abelles, la mel del qual ven.

“També tenim oliveres amb què produïm oli, el meu pare i la meva mare cullen les olives, de varietat arbequina”, relata. Aquest particular oli familiar es pot trobar a les seves botigues, però només en una edició limitada de 1.000 ampolles a l’any. El preu també és singular: 29 euros el mig litre.

El recipient està dissenyat a

Itàlia i sembla porcellana de Capodimonte. És com un Ferrari de l’oli.

L’exclusivitat, com dèiem, té un significat particular per a Taribó. Es reflecteix en els mangos o pèsols que selecciona personalment cada matí a Mercabarna. “Del que és bo, el millor”, afirma. Trobar un proveïdor de mongeta tendra a l’altura de les seves expectatives pot suposar-li dos anys. La recerca contínua de l’excel·lència l’ha ajudat a situar l’empresa familiar que va fundar la seva àvia, María Camarasa, com un dels estendards de les delicatessen a Barcelona. Però ara prepara un altre salt per superar la frontera de l’avinguda Diagonal. “Som molt coneguts a la part alta, però volem ser un referent a tota la ciutat, i també fora”, manté.

Una de les peces clau durant aquesta etapa d’obertura està ubicada en una de les zones més selectes de la capital catalana: la plaça Francesc Macià. El local de tres pisos que ocupava fins fa poc una sabateria Padeví en declivi ara acull “la joia de la corona” de l’empresa. Un espai gastronòmic d’ús variat. Fruiteria, rostisseria i formatgeria durant el dia. Restaurant, cocteleria i terrassa a l’hora de dinar i sopar. Camarasa ha invertit dos milions d’euros en la reforma del local, que ha inclòs l’obligatòria recuperació de la façana original de la plaça. Els diners, provinents de recursos propis i de préstecs bancaris, són rellevants atès el volum de facturació de l’empresa. Durant l’últim exercici van ingressar uns cinc milions i mig d’euros. Amb la nova obertura, Taribó espera incrementar la facturació en un 80%. Li serveix també com a aparador a la ciutat. I la inflació no li fa por: “Tenim un tipus de clientela a qui afecta menys l’augment de preus”.

No obstant això, l’expansió serà calmada. “La nostra prioritat és mantenir el nivell de qualitat tant del producte com de l’atenció al client, això no podem sacrificar-ho a costa de fer-nos grans”, insisteix el propietari de Camarasa, amb vuit botigues i un restaurant. Les noves obertures es pensaran molt. “La meva carta als Reis inclou una botiga insígnia a Madrid, una altra a Londres, a París i Nova York”.

Sempre sota la màxima de preservar els valors de la seva àvia, la María. “Per ella, donar el millor al client era essencial, fins i tot demanava a la família del poble de Lleida que li enviessin ous per vendre, perquè no es fiava de la qualitat dels de Barcelona”, recorda. Les inquietuds de la fundadora de la cadena estan recollides en una carta escrita per ella el 1960 que conserva el seu net. Continuarà l’empresa familiar amb una quarta generació? “Mentiria si digués que no m’agradaria que els meus dos fills fessin continuar el negoci, però vull que siguin lliures i triïn el seu futur”. El de Marc Taribó no semblava preveure la gestió de Camarasa. “Jo volia ser pastor, era molt mal estudiant, no com la meva germana, una alumna de matrícula”. Després d’acabar l’EGB i formar-se en negocis agrícoles, va treballar un temps en un celler de vins, fins que el seu pare, Jordi Taribó, li va oferir feina a l’empresa. El relleu ha estat tranquil i ara en Marc, juntament amb la seva dona, Elisabeth Rodríguez, –sòcia de la companyia– marca el rumb de la nova Camarasa.

De nen somiava ser pastor; ara, obrir comerços a Madrid, Londres, París i Nova York