L’Aliança Atlàntica canviarà de model i tindrà més tropes i armes
L’OTAN engega demà a Madrid una cimera de tres dies de durada per potenciar el seu paper i posar en marxa un procés de reforçament del volum de tropes i del seu armament. Al centre de les discussions hi ha assenyalar Rússia com una amenaça directa després de la invasió d’Ucraïna.
de l’Aliança, ha avançat el secretari general, Jens stoltenberg. l’esborrany del document surt “pràcticament tancat” de les negociacions mantingudes durant els últims mesos pels ambaixadors dels 30 països aliats a Brussel·les, tot i que encara en queden “alguns serrells”, apunten fonts diplomàtiques.
la resposta immediata a la nova situació de guerra a les portes de l’OTAn es traduirà d’aquí uns mesos en el desplegament militar més important al Vell Continent des del final de la guerra freda, una revolució del model de forces pel qual l’organització militar per primer cop assignarà a països concrets la protecció de determinats socis (Alemanya, per exemple, es consolidarà com a responsable de lituània). El nombre de tropes responsables de l’actitud defensiva al flanc est augmentarà sensiblement.
Arran del començament de la guerra total a ucraïna, els quatre batallons que es van crear després de la invasió de Crimea el 2014 per protegir Polònia i els països bàltics es van convertir en vuit en poques setmanes, i el dispositiu ara cobreix tota la frontera fins al mar negre. Actualment, hi ha unes 40.000 tropes sota comandament aliat [Espanya té tropes desplegades al batalló multinacional de letònia].
la proposta que debatran els líders aliats a Madrid és transformar aquests batallons, compostos per uns 900 efectius cadascun, en brigades, un tipus de formació que pot tenir fins a 3.000 tropes cadascuna. Alguns països demanen arribar al nivell de divisió. El desplegament quedarà complementat pel preposicionament de més armament i munició.
Hi ha, tot i això, un detall important que causa consternació als països bàltics: els efectius aliats estan preassignats i preparats per mobilitzar-se, però no tots estaran desplegats, una part es quedarà al seu país d’origen. El pla és que hauran d’estar preparats per mobilitzar-se en 72 hores, expliquen fonts aliades, que reconeixen que el pla suscita dubtes operatius entre els estrategs militars.
El que Estònia, letònia i lituània demanen com a part de l’estratègia de dissuasió de l’OTAn cap a Rússia és més ambició, un desplegament de tropes permanent a tot el flanc est, en lloc del sistema actual de rotació permanent, amb una divisió de control a cada país.
les tensions internes van posar-se de manifest fa uns dies amb les declaracions al Financial Times de la primera ministra estoniana, Kaja Kallas. Comparant
L’OTAN augmentarà la xifra de tropes destinades al flanc est però no les desplegarà totes
En cas d’atac rus “no hi hauria temps per reaccionar”, adverteix el president de Lituània
la mida d’ucraïna amb la dels bàltics, va concloure que els actuals plans de defensa de l’OTAn permetrien que Rússia els conquerís “en 180 dies” i els “destruís completament”. Tallinn “desapareixeria del mapa, de la mateixa manera que el nostre poble i la nostra nació”, va dir. Els comentaris van causar malestar a l’Aliança, que va respondre que no parla mai dels detalls de les seves operacions, però els països del Bàltic arriben a Madrid decidits a barallar-se per un operatiu encara més dissuasiu i “més visible”, segons el president de lituània, Gitanes nausėda. Bielorússia no és res més que “una província” de Moscou i Rússia pot col·locar tropes a poca distància del seu país, ha declarat a Politico. “no tindríem temps per reaccionar” si ens ataquessin.
A part de les decisions immediates per reforçar la postura defensiva de l’OTAn a l’est, un pla complementari al desenvolupament del nou concepte estratègic, l’objectiu de la cimera de Madrid és que els líders mirin junts cap al futur i orientin les seves accions cap a la mateixa direcció. Per a Espanya, França i itàlia en particular, un canvi fonamental que recollirà el nou document és el compromís de l’Aliança de tenir “una visió de 360 graus”. les amenaces “poden venir des de qualsevol direcció”, afirmen fonts aliades, que fan èmfasi en els factors d’inestabilitat actuals al flanc sud: el terrorisme al sahel, la situació a Mali, les operacions del grup de mercenaris russos Wagner a l’Àfrica, l’emergència d’estats fallits...
Des de Washington, a part de l’enduriment de l’actitud cap a Rússia, es posa èmfasi sobretot en un altre canvi, considerar per primera vegada Pequín com un desafiament per a l’OTAn. “la Xina s’ha afegit a Rússia en la contestació oberta del dret de tots els països a existir i a escollir el seu propi camí”, va dir stoltenberg recentment a Madrid. El portaveu del Ministeri d’Exteriors xinès, Wang Wenbin, ha acusat l’OTAn de provar de “començar una nova guerra freda” i ha avisat contra el disseny de “línies ideològiques que puguin suposar confrontacions”.
El nou concepte estratègic, finalment, evocarà també l’emergència de tecnologies disruptives i el seu impacte en la seguretat i la defensa transatlàntica, des de la intel·ligència artificial a les xarxes 5G, les dades, els sistemes supersònics d’armes, les tecnologies autònomes... És una cosa que amoïna des de fa temps l’Aliança Atlàntica, tot i que, com assenyalen fonts aliades, els mètodes de la guerra d’ucraïna s’assemblen més a la batalla de stalingrad del 1942 que a les guerres que s’imaginaven per al 2022.c