Farts de llegir-nos

Els nostres pitjors temors són les nostres fortaleses. En un rotatiu, la por que els lectors ens abandonin posa en marxa un curiós mecanisme d’esforços encadenats. Equips humans –amb l’amic algoritme al costat– es trenquen les banyes diàriament perquè vostès ens segueixin. I els asseguro que, en aquest intent, hi ha veus nobles i feina conscienciosa.

Però els joves no ens llegeixen. Si vostès tenen fills menors de 30 anys, saben de què els parlo. S’assabenten del que passa, més o menys i amb certa desgana, per Twitter o altres vies que els semblen més alegres i menys malastrugues que alguns articles profunds, a priori elaborats a fons.

De vegades no els falta raó, falta llum. Un estudi de l’Institut Reuters ha revelat que un 40% dels enquestats prefereixen “ignorar els mitjans de comunicació, en especial les informacions depriments i dures”. Els joves són els que senten més aversió per les notres, tícies. Volen saber el que menys els interessa?: “Les crisis polítiques, els conflictes internacionals i les pandèmies”. Utilitzen les xarxes, ens veuen desfasats. Estem tan farts de llegir-nos entre nosalendogàmicament, que, creguin-me, entenem perfectament el seu tedi envers les notícies que s’esllangueixen durant quinze dies sense aportar res. Ens repetim, ens repetim.

Acaba de morir José Luis Balbín: el seu discurs lent, les idees embolcallades amb el fum d’una pipa, la meva generació els devorava a La clave; les cadires disposades al seu voltant, en un ventall de veus de provada solvència. Aleshores, però, s’intercanviaven idees, fins i tot existia una cosa que es deia debat.

A Vicente Romero, que ens va robar l’ànima a la professió amb el seu saber fer a Informe semanal el veig ara, amb les bosses sàvies sota els ulls, en un programa d’Iker Jiménez. I la setmana passada em vaig creuar pel centre de Barcelona amb Rosa María Calaf i Núria Ribó, de xerrameca, vestides amb colors de revetlla, ulleres modernes, joies trencadores, mirada brillant, cabells vermells o roses. Vaig estar a punt de fer-los una reverència. Malgrat tot, com a la cançó, “valió la pena”. Llegeixin-nos, llegeixin-se.c