Alerta per l’augment de casos de sarna després de la pandèmia a Espanya
Es dona en altres països d’Europa, com també la pèrdua d’eficàcia del tractament
Els dermatòlegs estan preocupats. El motiu? L’augment de casos de sarna a Espanya (també en altres països europeus). Malgrat que no hi ha un registre oficial, i és que aquesta malaltia no és de declaració obligatòria, alguns estudis i la mateixa percepció d’aquests professionals apunten a un “important augment” de casos d’escabiosi. Desconeixen què ho pot estar causant, tot i que recullen diverses hipòtesis. El que sí que tenen clar és que la pandèmia ha estat el motor d’aquest increment.
Una investigació de l’Institut de Salut Carlos III, publicada l’any passat, ja apuntava una possible tendència creixent d’ingressos hospitalaris per sarna des del 2014, després d’un descens continuat entre el 1997 i el 2014, i que els focus principals de transmissió havien estat els entorns sanitaris i socials. Però aquest estudi inclou fins al 2019, just abans de la irrupció de la pandèmia.
“La hipòtesi principal és que està relacionat amb els canvis en les conductes socials pel confinament”
“Ara, a l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), hem posat en marxa dues investigacions per intentar determinar el nombre de casos. I el que estem veient, amb les dades preliminars, és que efectivament estem davant un augment, especialment després de la pandèmia”, explica a La Vanguardia el doctor Eliseo Martínez, coordinador d’epidemiologia i promoció de la salut de l’AEDV. Els professionals desconeixen per què la pandèmia ha originat aquest increment, tot i que “la hipòtesi principal és que l’origen està relacionat amb els canvis en les conductes socials que hi va haver pel confinament”. Però no deixa de ser una suposició, admeten, que ara intenten validar des de l’AEDV. I és que els canvis socials, en paraules del doctor Martínez, “serveixen per explicar una cosa i la contrària”. Relata, per exemple, que hi ha alguna publicació que parla de la reducció de casos d’escabiosi a França i que els autors plantegen la hipòtesi que sigui a causa del mateix confinament, pel fet d’haver-hi menys contacte de persona a persona. “O sigui, que en aquest cas el confinament serviria per justificar una reducció del nombre de casos”. A Espanya, tot i això, n’hi ha hagut un augment, “i la teoria seria que pel fet d’haver passat més temps a casa pel confinament, i en contacte estret amb els convivents, als domicilis on hi hagués un cas de sarna, lògicament hi ha hagut un contagi més gran”.
Una altra possible explicació seria per un accés més restringit al sistema sanitari els mesos més durs de la pandèmia, això hauria fet “que els pacients amb escabiosi hagin estat més temps amb la malaltia, amb el paràsit, i d’aquesta manera hagin passat més dies sent contagiosos, i han augmentat, a més, la seva càrrega parasitària, per tant encara podien contagiar”. Tot i que l’escabiosi no és una malaltia de declaració obligatòria –“la patologia queda registrada a l’informe clínic del pacient, però no hi ha una notificació formal a un organisme que porti un registre del nombre de casos”, esgrimeix Martínez–, els brots sí es notifiquen, ja que és una qüestió de salut pública.
I les dades d’una ciutat com Barcelona (extrapolables a altres capitals espanyoles i europees, ja que és un problema general) mostren un augment del nombre de brots. El 2018 se’n van notificar 25; cinc més (30), el 2019; 12 el 2020 (amb la irrupció de la pandèmia); 39 el 2021 i 28 aquest 2022 fins a principis de juny, segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Un altre aspecte que s’estan plantejant els dermatòlegs és si els tractaments estan perdent eficàcia. La percepció de molts professionals, argüeix Martínez, és que no són tan eficients com abans. Explica que hi ha algun article científic, “amb una metodologia limitada que impedeix que es pugui arribar a conclusions definitives”, que apunta que hi podria haver una pèrdua d’eficàcia del principal tractament per a aquesta malaltia, que és la permetrina en crema.
“Això faria que els pacients no acabessin de curar-se i continuessin contagiant altres persones. Podria ser que el paràsit hagués desenvolupat resistència al fàrmac, però només és una hipòtesi”. Les persones amb problemes a la pell poden patir un quadre pitjor d’escabiosi associat al paràsit. “Les que tinguin dermatitis atòpica, o una psoriasi, poden patir brots greus d’aquestes malalties desencadenats pel paràsit”. I després hi ha els problemes infecciosos, “que són les principals complicacions d’aquesta malaltia”. “La picor és més intensa a les nits, i quan estem adormits estem més desinhibits per rascar-nos, i ens podem fer ferides susceptibles d’infectar-se, i aquestes infeccions sí que tenen potencialitat de causar problemes”.
Martínez aposta per desmitificar la malaltia. “La sarna s’associa a persones que no es renten bé, però un, per ser molt net, pot contreure l’escabiosi també, no està pas més protegit. En la mesura que s’encomana de persona a persona, qualsevol que tingui contacte amb altres individus és susceptible de contagiar-se.
La patologia no és de declaració obligatòria, però sí els brots, ja que es tracta d’una qüestió de salut pública
Les persones amb problemes a la pell poden patir un pitjor quadre d’escabiosi associat amb el paràsit