“Les màfies no fan distincions: és la llei de la selva”

“Quan comprem un pis hem de córrer perquè no rebentin el pany i hi entrin; el sistema falla i, a més, s’ha instal·lat la idea que ocupar és correcte, però no ho és. I les màfies, els que venen les claus, no distingeixen entre un pis d’una entitat social i el d’un gran tenidor; això és la llei de la selva”, denuncia Carme Trilla, presidenta d’Hàbitat3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. Cada setmana arriben a

Càritas de Barcelona dos o tres casos de persones que expliquen que han estat víctimes d’estafes, que bandes dedicades a espanyar portes els han cobrat 2.000 o 3.000 euros per accedir a un sostre. No tothom és conscient que entra en una propietat aliena. Un home nouvingut de Colòmbia amb la seva família va llegir un anunci en un locutori del Carmel: “Si vols un pis, truca’m”. Així ho va fer. Va pagar 2.000 euros com a fiança i tres dies després d’instal·lar-se va arribar la propietària, una veïna del barri, que va interposar una denúncia per usurpació. L’home va intentar contactar amb el subjecte que li va proporcionar l’immoble, sense èxit. Cal recordar que durat l’any passat es van presentar 7.345 denúncies per usurpació i violació de domicili a Catalunya, segons dades del Ministeri de l’Interior.