“Si Bolsonaro continua quatre anys més, s’ha acabat el Brasil”

Directora, Lleó d’Or de la Biennal de Teatre de Venècia

El teatre amarat de cinema i vida de la directora brasilera Christiane Jatahy (Rio de Janeiro, 1968) va rebre ahir el Lleó d’Or de la Biennal de Teatre de Venècia. Instal·lada a París, a les seves obres es barregen cinema i teatre, passat i present, i realitat i ficció, revisitant clàssics com l’Odissea per abordar l’emigració avui a O agora que demora. Un muntatge en què grava gent al Líban, Sudàfrica o l’Amazònia narrant l’epopeia d’Ulisses barrejada amb les seves pròpies per emetre a l’escenari un documental alguns dels protagonistes del qual de sobte apareixen tocant la guitarra, cantant o animant a ballar la butaca del costat. A la tardor Temporada Alta presentarà la seva nova peça, Después del silencio, i al Centro Dramático Nacional es veurà Entre perro y lobo, part de la Trilogía del horror, la seva compromesa mirada al Brasil actual.

Com ha rebut el premi?

És com un somni. És un premi per una trajectòria, i els artistes sempre dubtem si arribarà el moment del reconeixement. Per a mi és molt important com a dona, com a artista i com a persona. I com a artista brasilera en aquest moment concret. Pura alegria.

A Venècia ha denunciat la situació al Brasil amb Bolsonaro. Quina és? Terrible. Tot el que aquest home va dir que faria ho està fent. I ara que les institucions intenten reaccionar amenaça de ser tard. El Ministeri de Cultura va contra els artistes. La Funai [Fundació Nacional de l’Indi] va contra els indígenes, i és la institució que els ha de protegir. La Fundació Palmares, la institució que protegeix els negres, va contra els negres. No és només un govern d’extrema dreta, sinó també de la destrucció. El que està passant a l’Amazònia és d’un perill enorme, si no s’atura ara, la perdem. No és que el govern no faci res, és que el que fa és per destruir, per explotar. Tenim eleccions a l’octubre. Tinc moltes esperances que Lula guanyi, però hi ha una amenaça constant a la democràcia de no acceptar el resultat de la votació, fins i tot de si es farà la votació o no. Si aquest home continua quatre anys més, s’acaba el Brasil.

Però si Bolsonaro fa el que va dir que faria, per què el van elegir? Molts factors van fer que fos elegit. La primera, la demonització que hi va haver de l’esquerra, la idea que tot el dolent que passava al Brasil era responsabilitat de l’esquerra i la seva corrupció. Es va crear una pel·lícula de terror per justificar que la dreta arribés. El sistema no imaginava que Bolsonaro arribés, però fins i tot la premsa va posar Lula i Bolsonaro com la mateixa cosa. Després hi ha les fake news. El gran perill de la democràcia avui és la invenció de narratives per justificar o per enganyar la població sobre el que passa. Molts diuen que Bolsonaro ha estat elegit pel WhatsApp, en què les persones rebien fake news que apagaven la seva imatge real. A més, molts asseguraven que ell parlava però que no faria, que era propaganda. I que les institucions eren fortes. Doncs ho fa. Tothom pensava: no arribarà. I va arribar. És una alerta al món. Pensem que el feixisme no arribarà, però pot arribar.

Per què ho defineix com a feixisme? Crec que hi ha un genocidi, dels indígenes, de les persones negres a la perifèria, i hi va haver un genocidi durant la covid. És un moviment mortífer que no és només un autoritarisme, sinó també violència contra la vida dels altres, vides que són desvalorades.

Els directors de la Biennal posen la barreja de realitat i ficció del seu teatre com a exemple que estem cansats de representar personatges i estem entrant en un altre lloc.

Per a mi la qüestió del personatge fa molt que no existeix. Nosaltres mateixos som molts personatges. I els personatges també són moltes possibilitats d’estar en relació. La idea de disminuir la representació és més a prop de cada un. Els personatges són com màscares transparents en què podem veure què hi ha darrere de la màscara, que són les persones. És com jo veig el teatre. Però entenc què volen dir. La realitat és avui tan impressionant, tan forta, que és difícil entrar en la ficció. I alhora la realitat és tan plena de ficció que com creurem en una ficció teatral... Jugarem perquè puguem continuar treballant amb la ficció d’una manera que pugui ser més a prop de nosaltres i no més lluny.

Què aporta el cinema al seu teatre? Molt. M’obre molts altres punts de vista sobre el que estic fent, m’obre la possibilitat de construir diàlegs més complexos i interessants, a més nivells, obre la possibilitat que el que no és en escena pugui ser-hi, la pantalla és com una finestra per a les persones que no poden travessar aquesta frontera. Després, a cada treball canvia molt com es dona la relació entre teatre i cinema. Però és com poder jugar amb dos temps, diferents espais. Soc de cinema i de teatre i és com si els dos territoris que m’habiten poguessin habitar l’escena.c

Feixisme “Al Brasil hi ha un genocidi d’indígenes i de persones negres, i hi va haver un genocidi durant la covid”