Serena Williams, davant el seu Everest

Llancem noms del circuit femení, noms d’una altra època: Steffi Graf, Martina Hingis, Jennifer Capriati, Justine Henin, Kim Clijsters, Venus Williams, fins i tot Arantxa Sánchez Vicario... Afegim-hi les estrelles contemporànies. Per exemple, figures com Ashleigh Barty (aquí hi ha trampa: s’ha retirat fa poc), Iga Swiatek (el prodigi del present) o Coco Gauff (l’hipotètic futur). Què hi veiem? Que un fil uneix tots aquests noms: Serena Williams s’ha enfrontat a gairebé totes elles. Serena Williams té quaranta anys, un fill i un buit de dotze mesos, dotze mesos sense saltar a la pista (excepte en el seu precipitat exercici d’aquesta setmana, la seva presència en dobles a Eastbourne, amb Ons Jabeur), i tot i això continua obstinada a encimbellar el seu Everest, arribar als 24 títols del Grand Slam i asseure’s al costat de Margaret Court, l’únic ésser humà que ha arribat a aquesta xifra: 24. “No m’he retirat mai –explicava Williams aquest cap de setmana–. El que passa és que necessitava curar-me psicològicament. No sabia quan tornaria. No tenia plans, i resulta que serà aquí”. Wimbledon 2021 havia viscut el seu últim partit individual. En primera ronda s’havia torçat el turmell contra Aliaksandra Sasnóvitx i havia hagut de retirar-se. Enfonsada en el rànquing com la 1.204, Wimbledon li ha concedit una wild card: Serena Williams debutarà contra la francesa Harmony Tan (113a).