Qüestió de mostatxos
Els mostatxos han tornat als bombarders del Bronx. L’equip de beisbol dels Ianquis ha recuperat aquesta temporada una estampa d’abans. Dos dels seus jugadors, el pitcher (llançador) Nestor Cortés i el tercera base Matt Carpenter –batedor sense guants, a l’estil de la vella escola– porten gruixuts bigotis que els confereixen l’aspecte d’un temps pretèrit.
I ja se sap que, com va poetitzar Jorge Manrique al segle XV, “qualsevol temps passat ha estat millor”. En el cas dels bombers aquesta enyorança és clara.
Des del 2009, última vegada que van guanyar el títol de les lligues mundials, el seu pas pel campionat s’ha assemblat més a la peripècia de Medardo de Terrabla, El vescomte migpartit escrit per Italo Calvino, que el primer dia de batalla va quedar esmitjat en dos, en Gramo (el dolent) i en Buono (el bo). Després d’una època de domini absolut, aquests últims dotze anys han vist com en Gramo s’imposava i, dia a dia, els seguidors de la franquícia més famosa del planeta del beisbol van quedar relegats a espectadors dels èxits d’altres, com són ara els odiats Red Sox de Boston.
Però de sobte, sense escarafalls ni fitxatges de categoria, sembla que els mostatxos actuen com una connexió amb aquell passat millor i els del Bronx fan una temporada espectacular.
No només són líders absoluts a les dues lligues –la seva, l’American League (AL), i la National League (NL)–, sinó que presenten uns números que apunten a rècords. La transformació no es deu a la seva capacitat amb el bat. Els seus hitters sempre han mantingut un molt bon nivell. La plantilla actual, gairebé idèntica a la de l’any passat, té Aaron Jugde –el millor batedor als Estats Units–, Giancarlo Stanton, Anthony Rizzo o Josh Donaldsson, i tots ells figuren entre els principals anotadors del campionat.
El problema dels Ianquis, any rere any, ha estat la pobresa de llançadors. Invertien molts milions en suposats ace –denominació dels pitchers, als quals no toquen ni una pilota– i els sortien desganats, sense força. O bé els castigaven les lesions. Aquesta temporada, llançadors que semblaven caducs han recuperat el pols, i d’altres com Cortés, que ha arribat sense fer gens de soroll, s’ha convertit en una sorpresa molt positiva.
Falta molt per a l’octubre dels playoffs, però si el campionat acabés tal com està avui, hi hauria final novaiorquesa. A l’NL manen els Mets de Queen, però com va dir Yogi Berra, un dels més grans d’aquest esport i autèntic filòsof, “no s’acaba fins que s’acaba”. Qüestió de mostatxos.