Espargaró incendia la ‘Catedral’
Bagnaia guanya a Assen i el d’Aprilia remunta del 15è al 4t lloc després que Quartararo el fes caure
A MotoGP li feia falta una cursa com la d’Assen per animar un campionat que semblava mig sentenciat després de passar per Sachsenring. La Catedral va fer honor al seu apel·latiu i va regalar una cursa majestuosa que torna a comprimir la lluita pel títol abans que el pàdoc se’n vagi de vacances fins al 7 d’agost. Va guanyar Pecco Bagnaia amb autoritat des de la pole, va caure el líder Fabio Quartararo, va tornar al podi Maverick Viñales, però el gran protagonista va ser Aleix Espargaró, que es va rescabalar del seu fiasco a Montmeló brindant l’heroïcitat del dia: remuntada del 15è al 4t lloc, després d’haver estat envestit pel francès, amb uns avançaments brutals que semblaven reservats a Marc Márquez.
“He fet una remuntada brutal”, exclamava un Espargaró exhaust i eufòric després de recuperar 11 posicions en un festival d’avançaments des de la cinquena volta en què Quartararo el va fer caure quan rodava segon, decidit a lluitar la victòria a Bagnaia.
“Ha estat una cursa molt dura. Dues voltes abans que en Fabio em xoqués em vaig adonar que avui tenia la millor moto. Era impressionant com funcionava. Vaig agafar ràpid en Pecco i em deia a mi mateix que avui guanyaria, pePer rò quan m’ha xocat en Fabio m’ha fet molta ràbia...”, relatava Espargaró, que a la primera volta ja es va treure de davant el francès per lligar curt Bagnaia, al capdavant des de la pole.
Tot i això, quan repelava dècimes a cada volta al de Ducati i el tenia a 0,4s, el guió se’n va anar en orris amb l’envestida de Quartararo. El francès va perdre el control de la Yamaha traçant el revolt 5 i va fer caure el català en entrar molt passat. “M’he precipitat, he fet un error de rookie i he atacat com si fos l’últim revolt. Una cursa per oblidar”, admetia el líder del Mundial, que rebria de sanció
“per pilotatge irresponsable” una long lap penalty (haver de fer una volta llarga pel carril prolongat) a la Gran Bretanya. En Fabio reprenia la cursa a l’última posició, però es veia obligat a retirar-se sis voltes després per una altra caiguda, una altra vegada al revolt 5.
sort per a Espargaró, l’strike d’en Fabio no el va deixar fora de combat. Va aixecar l’Aprilia i va reprendre la cursa a la 15a posició, a 8,5 segons d’un Bagnaia que marxava sol, disposat a remuntar tot el possible. Va superar Àlex Márquez, Rins i Di Giannantonio per arribar a la 12a posició. Cada lloc que guanyava eren punts que retallava al líder.
La seva escalada va arribar fins al 7è quan faltaven dues voltes, després de deixar enrere Nakagami, Zarco i Mir d’una tacada, i Oliveira. Tenia al davant Martín, a qui va devorar a la penúltima volta, i va deixar per a l’últim angle, la xicana prèvia a la meta, un avançament antològic, alhora Miller i Binder, per arribar fins al 4t lloc. De bogeria.
“Al final he tingut la recompensa. Pensava que no arribava la xicana”, deia l’Aleix, que es va conjurar perquè amb la caiguda de Quartararo el seu resultat fos més substanciós que amb una victòria. “Hi va haver un moment que vaig pensar: ‘Has d’anar al màxim, si caus, caus. És una bona pilota de partit’. Podia guanyar i en Fabio ser 2n i li hauria tret 5 punts, però no he guanyat i n’hi he tret 13. No era el que volia, però no està malament”, deia l’Aleix, que s’acosta de 34 a 21 punts del lideratge.
“Me’n vaig molt content de vacances”, deia el 41, felicitant també el seu amic Viñales, que tornava al podi un any després.c
Amb el primer zero de Quartararo i els 13 punts que li retalla Esparagaró, la renda del líder es redueix a 21