Jordan Díaz i l’infinit
El triplista d’origen cubà sacseja el Campionat d’Espanya amb un altre rècord nacional i una altra millor marca mundial saltant 17,87 metres
El nou fenomen de l’atletisme espanyol, el triplista d’origen cubà Jordan Díaz (21 anys), va sacsejar els Campionats d’Espanya a Nerja (Màlaga). Va ser sense demora, sense especular, sense temps per posar-s’hi de ple. A la primera, va accelerar i va protagonitzar un salt meravellós. Va caure al fossat com una exhalació i va firmar 17,87 m, nou rècord d’Espanya, nova millor marca mundial de l’any i la tretzena de tota la història. Ja tenia la plusmarca nacional i ja era el líder universal de l’any, però la seva progressió està sent descomunal. El seu tècnic, Iván Pedroso, el guru dels saltadors, va ser el primer que el va felicitar. Sap que té un diamant que ja no és en brut, sinó que va camí de fer una cosa gran. Encara no podrà participar amb Espanya en el Mundial ni en l’Europeu d’aquest estiu perquè, després de desertar de Cuba, només va obtenir la nacionalitat al febrer.
L’atleta del Barça, assentat amb el grup d’elit de Pedroso a Guadalajara, ja va ser campió del món sub 18 i sub 20 i només fa que devorar rècords d’Espanya. Encara va poder ser millor, ja que en el seu segon salt se’n va anar als 17,93 m, però van ser ventosos.
Si Jordan Díaz va brillar, també va ser el cas d’altres noms. En el 5.000 de dissabte, Mo Katir havia aguantat l’envit d’Adel Mechaal en un últim mil supersònic (2m22s). La possibilitat de revenja estava servida. Tots dos competien també en el 1.500 m, distància de tantes reminiscències històriques en l’atletisme espanyol. Doblet o revenja a Nerja. No hi havia més, tret que algun convidat es colés i els aigualís la festa. I això precisament va ser el que va passar, perquè el tàndem de favorits es va veure sorprès per la puixança de Mario García Romo, estudiant de Química de 22 anys de la Universitat de Mississipi. Amb un gran rush final, l’americà, subcampió universitari de la distància, va depassar Katir, a qui va faltar punch i li va sobrar fatiga els últims metres. Mentrestant, el sempre abnegat Nacho Fontes es ficava tercer i Mechaal, totalment desfonat i amb mals símptomes des del pas pel 1.000, acabava quart.
Victòria per a García Romo, amb marca personal (3m35s52), un temps fenomenal per tractarse d’un campionat i no d’un míting. Estava exultant. “No m’ho esperava, ha estat la cursa de la meva vida, el resultat de molts anys de feina”, va assenyalar García Romo, que té previst continuar amb els seus estudis als Estats Units.
No va ser l’únic atleta de Salamanca triomfador de la jornada. Perquè en una de les curses més esperades del campionat, els 800 m masculins, es va imposar Álvaro de Arriba. “Hi havia molts nervis, aquesta era una de les millors proves dels campionats, tots estàvem molt bé i he pogut imposar-me als últims 150 metres”, va assenyalar De Arriba. La seva satisfacció tenia justificació. A la final hi havia cinc atletes amb la mínima aconseguida per al Mundial, però les places per a Espanya només eren tres i estaven en joc. El guanyador va controlar la situació en tot moment en una cursa que es va accelerar al final, amb Mariano García corrent com un possés i De Arriba marcant-lo. En la recta final, el campió del món en pista coberta va cedir (1m46s4) davant l’escomesa de De Arriba (1m45s82, millor marca de la història dels campionats). Sobre la línia de meta també va depassar García el finalista olímpic Adrián Ben (1m46s1). “Hem donat espectacle i ens ho hem passat bé. Per guanyar l’Álvaro quan està bé cal patir molt”, deia Mariano García. El Mundial d’Eugene els espera.c
Als 1.500 m, Mario García Romo va sorprendre els favorits Mo Katir i Adel Mechaal