Un campió d’Espanya per a l’esperança
L’andalús Carlos Rodríguez, de 21 anys, s’enfunda el mallot vermell-i-groc i confirma l’arribada de la nova generació
Hi ha victòries que se celebren més que d’altres. Hi ha triomfs que anuncien el final d’una sequera o que proclamen el principi d’una nova esplendor. Hi ha curses que donen esperança, que porten bones notícies, que reconforten. Com un arcàngel, Carlos Rodríguez va aparèixer en solitari a l’última recta per entrar a la línia de meta de Palma i convertir-se, als 21 anys, en el nou campió d’Espanya. El granadí d’Almuñécar és una de les cares noves que el ciclisme espanyol està esperant des de fa temps per completar el relleu als Contador, Purito Rodríguez, Samuel Sánchez –ja retirats– i Valverde, que s’acomiada aquest any. Rodríguez, segon a l’últim Tour de l’Avenir, va triar el lloc més simbòlic per demostrar que està preparat.
La seva emoció i la seva celebració colpejant-se el pit són senyals que Rodríguez també feia temps que buscava una confirmació així. A la meta, no l’esperava una xicota influencer com a Van der Poel o un fill com a Roglic. És tan jove (va néixer el 2001) que el va anar a rebre la seva mare, que el va abraçar, li va fer un petó a la galta i li va xiuxiuejar alguna cosa a cau d’orella. Per fi, van pronunciar també els aficionats, àvids de campions.
Minuts després, el ciclista de l’Ineos s’enfundava al podi el mallot amb els colors de la bandera espanyola. Volia estar perfecte a la foto, i es col·locava bé les mànigues, que se li havien doblegat, i es pentinava amb els dits com si fossin una pinta. La seva victòria té un punt de nostàlgia ja que arriba trenta anys després que Indurain guanyés el seu únic campionat d’Espanya, a Oviedo, el 1992, entre el seu primer Giro i el seu segon Tour. El navarrès ho va fer camí de les 28 primaveres, l’edat en la qual es va imposar Joaquim Rodríguez i Valverde se’l va adjudicar per primera vegada. Ni Ocaña (23) o Cañardo (24) ho van aconseguir amb tanta precocitat.
L’andalús està cridat a grans èxits i des de febrer que està donant la cara a les millors curses. Rodríguez va lluitar amb Vlasov, Mas i Evenepoel a la Comunitat Valenciana, va ser quart a la Ruta del Sol, es va atrevir a intentar seguir Pogacar a l’Strade Bianche, al març va ser peça clau a la Volta a Catalunya per a Carapaz, a l’abril va estrenar el seu palmarèexs amb la cinquena etapa a la Volta al País Basc en una duríssima rampa a
El granadí de l’Ineos s’imposa en solitari trenta anys després de l’únic triomf de Miguel Indurain
Mallabia i ja al juny va ser segon a la general de la Ruta d’Occitània.
A Mallorca, no tenia equip (corrien ell i Frare) però al seu atac al coll de sa Creu no van poder respondre ni Jesús Herrada (Cofidis) ni Aranburu (Movistar). Va coronar amb 18 segons d’avantatge, però a la baixada va exhibir el seu domini de la bici del temps del BMX, per ampliar a 50s en meta i no patir pel triomf.
La nova generació ha fet caure la porta en aquests campionats nacionals. A la prova contrarellotge Raúl García Pierna, de 21 anys, es va imposar a Oier Lazkano (22) i Mikel Azparren (23). En línia, va guanyar Rodríguez però Juan Ayuso (quart amb 19 anys) i el català Roger Adrià, que va repetir cinquena posició amb 24, van lluitar fins al final. Carlos Rodríguez és la punta de llança que ja mira cap a la Vuelta a Espanya de l’agost, on serà encara més fàcil distingir-lo.c