Els bancs centrals alerten del risc d’estagflació
El BPI descarta una alça de preus com la que hi va haver als anys setanta
El Banc de Pagaments Internacional (BPI) va demanar ahir als bancs centrals de prioritzar la lluita contra la inflació i va alertar del risc de recessió als Estats Units i Europa el 2023.
“El risc de l’estagflació planeja sobre l’economia global perquè l’amenaça sobre una nova era d’inflació coincideix amb creixements febles i vulnerabilitats financeres elevades”, apunta l’Informe Econòmic Anual, presentat ahir a Basilea (Suïssa), la seu del BPI, més conegut com el banc dels bancs centrals.
Durant la presentació, el director general de l’organisme, el mexicà Agustín Carstens, va ser clar: “La clau per als bancs centrals és actuar ràpidament i decisivament abans que la inflació s’arreli. En cas que la inflació s’atrinxeri, el cost de tornar a tenir-la sota control serà més elevat: els beneficis a llarg termini de preservar estabilitat per a les llars i les empreses són més importants que qualsevol cost a curt termini”.
Malgrat l’alça de preus generalitzada, el BPI descarta que l’economia global arribi a pujades de preus com les registrades durant la dècada dels anys setanta.
“És improbable que l’estagflació de la dècada del 1970 es repeteixi”. Segons el BPI, han millorat la política monetària, la prudència macroeconòmica i s’ha reduït la dependència en l’energia. L’informe posa èmfasi en aquest últim aspecte, perquè en la crisi del 1973 l’economia era molt dependent del petroli. Llavors, el preu d’aquesta matèria primera es va duplicar en tot just un mes. Des de mitjans del 2021, el preu del petroli ha pujat un 50%, amb pics durant la guerra d’Ucraïna. “Hi ha raons per esperar que l’encariment de les matèries primeres serà menys pertorbador”, apunta l’informe.
L’estudi resumeix que l’economia global entra en una era d’elevada inflació amb alguns dels problemes econòmics que va crear la pandèmia i els que tenen a veure amb la guerra a Ucraïna. Abans de la crisi sanitària, el BPI havia descrit els últims anys la situació econòmica global de “Rínxols d’Or”, una situació bastant ideal en què l’economia creixia impulsada pels estímuls monetaris, però sense generar inflació.
Però l’economia va haver d’afrontar la crisi sanitària i la guerra a Ucraïna: “Dos cops durs” que poden significar un canvi d’era de baixa inflació a una altra de fortes pujades dels preus. I, fins i tot, el final de l’era de la globalització establerta després de la Segona Guerra Mundial.
Ara el repte per a la banca central és aconseguir un “aterratge suau”, és a dir, un cicle de pujades dels tipus d’interès que acaba sense recessió, una cosa que històricament ha estat difícil.c
El ‘banc dels bancs centrals’ veu improbable una crisi com la del segle passat perquè hi ha menys dependència del petroli