La llei per incomplir el Brexit supera el primer obstacle malgrat les dures crítiques
Per a Boris Johnson, com per als soldats en una guerra, es tracta de sobreviure dia a dia i arrencar un full més al calendari que marca el que falta per a les pròxims eleccions, amb l’esperança que un esdeveniment qualsevol canviï les coses i li permeti continuar al capdavant del seu partit.
Però és una batalla feixuga. Ahir, mentre es trobava a Alemanya per a la cimera del G-7, , va superar amb 295 vots a favor i 221 en contra l’obstacle del primer debat i votació de la llei per modificar unilateralment els aspectes dels acords del Brexit (i en particular el Protocol d’Irlanda del
Nord) que no li agraden, però només després de duríssimes crítiques al que és interpretat per molts –a l’oposició i entre els propis tories– com la violació d’un tractat internacional. L’ex primera ministra Theresa May va ser molt severa en la seva intervenció i va dir que el projecte legislatiu “és il·legal i un cop dur a la reputació del Regne Unit com un país que compleix la seva paraula”.
La llei que ahir va superar la primera lectura (pot trigar mesos a aprovar-se, depenent de si els Lords aconsegueixen bloquejarla) eliminaria en gran part els controls duaners entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord previstos al Brexit. El Govern ho justifica per la necessitat de preservar la integritat territorial del Regne Unit i per alleugerir els problemes de subministraments a l’Ulster, però el principal motiu és persuadir els seus aliats protestants del Partit Democràtic Unionista
(DUP) que permetin la formació d’un executiu a la província liderat pels republicans del Sinn Féin, que va guanyar les últimes eleccions.
Johnson, mentrestant, continua apagant focs polítics. Es diu a Westminster que un parell o tres de diputats conservadors estan en negociacions amb el Labour per canviar de bàndol i precipitar així la seva caiguda, mentre molts més continuen conspirant i buscant la manera de forçar una nova moció de censura, tot i que en teoria no podria poder presentarse’n cap més fins d’aquí un any.c