La sentència de l’avortament als EUA sacseja l’ordre mundial dels drets
La resolució alarma la majoria dels països avançats i encoratja els líders ultra
La sentència del Tribunal Suprem contra l’avortament lliure no només augmenta la ja alarmant polarització social i política als Estats Units. També aparta el país del lideratge en els avenços en matèria de drets cívics i humans, com internacionalment són avui considerats els referits a la reproducció i al control de les dones sobre el seu propi cos. La resolució ha posat en guàrdia una majoria de governs integrats en la tendència dominant cap al reconeixement i la despenalització de l’avortament, alhora que pot donar ales a un grup minoritari de nacions en ple retrocés en aquest sentit.
“Organismes internacionals i tribunals d’arreu del món reconeixen l’avortament com una atenció mèdica especial i un aspecte essencial dels drets humans fonamentals de les dones i les nenes”, subratlla la presidenta del Centre pels Drets Reproductius dels EUA, Nancy Northup. I la decisió del Suprem és “una bola de demolició” sobre aquest dret.
L’organització que lidera Northup recorda que els últims decennis més de cinquanta països han liberalitzat o ampliat l’accés a l’avortament. L’Argentina, Colòmbia, Irlanda i Mèxic han estat alguns dels últims d’Occident. I a Àsia, l’Índia va modificar fa dos anys la seva llei sobre el procediment, legal des de fa mig segle, per fer-lo més fàcil i accessible, malgrat que es mantenen límits en la capacitat decisòria de les dones.
Per contra, la persecució de l’avortament va a la baixa a tot el planeta. Amb la sentència de divendres la primera superpotència occidental va passar a convertir-se en un dels únics quatre països del món a vetar o restringir fortament el dret a l’avortament els últims 25 anys, assenyala l’organització de Northup amb referència a Polònia, Nicaragua i El Salvador.
La decisió del Suprem a Washington suposa “una gran bufetada per als drets de les dones i la igualtat de gènere”, va dir la responsable de Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet. “Limitar l’accés a l’avortament no atura les persones que es volen sotmetre a aquest procediment; només el fa més mortal”, va declarar el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, a través del seu portaseguir veu, Stéphane Dujarric. “La salut i els drets sexuals i reproductius són la base dels avenços pel que fa a poder d’elecció, empoderament i igualtat per a les dones i nenes del món”, va afegir Dujarric.
El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va considerar que la decisió aprovada per la majoria ultraconservadora de 6 a 3 magistrats del Suprem dels Estats Units és “molt decebedora”. Perquè “cal protegir els drets de les dones, i hauria esperat que els Estats Units ho fessin”, va afirmar.
La por que la demolició d’aquest dret a la potència nordamericana animi altres països a el mateix camí, evidenciada per les mobilitzacions ciutadanes i les advertències públiques d’activistes i dirigents de tot el globus, està justificada.
El president brasiler, Jair Bolsonaro, va reaccionar davant la sentència amb un tuit en què, al costat d’una foto seva sostenint un nadó, demanava: “Que Déu continuï donant força i saviesa als que protegeixen la innocència i el futur dels nostres nens, al Brasil i a tot el món”. Just la vigília de la decisió als EUA Bolsonaro s’havia indignat perquè els metges havien practicat un avortament a una nena d’11 anys que havia quedat embarassada per una violació.
A Alemanya els legisladors van acabar el mateix divendres amb una llei nazi que prohibia
Només quatre països han restringit l’avortament els darrers anys i uns 50 l’han liberalitzat
Les capitals europees es distancien de la decisió, que Bolsonaro i altres ultres posen com a exemple a seguir
la publicitat de serveis d’avortament. Després la destacada integrant del partit ultra Alternativa per a Alemanya Beatrix von Storch va considerar que el Suprem dels EUA va enviar divendres “un senyal d’esperança per a la vida no nascuda que irradiarà tot Occident”.
Davant aquesta possibilitat d’“irradiació”, i tenint en compte el creixement del populisme de dretes a Europa i el món, altres líders es van afanyar a criticar o marcar distàncies amb la decisió judicial adoptada a Washington. Una decisió que França vol impedir mitjançant un blindatge constitucional i que per al britànic Boris Johnson constitueix “un gran pas enrere” amb “un clar impacte massiu en el pensament de persones a tot el món”. Més rotund, el canadenc Justin Trudeau va parlar de sentència “horrible”, perquè “cap govern, polític o home hauria de dir a una dona què pot i no pot fer amb el seu cos”.
Ningú no es va quedar callat. I el Vaticà va encoratjar la discussió a través de la seva Acadèmia Pontifícia per a la Vida. Hi ha d’haver “un debat no ideològic sobre el lloc que té la protecció de la vida en una societat civil”, va indicar la institució. El debat està servit; la pretensió que no sigui ideològic sembla utòpica.c