Rússia exhibeix la seva ‘veritat’
Diferents exposicions defensen la posició del Kremlin sobre Ucraïna i Occident
No només de la televisió viu la propaganda a Rússia. La posició del Kremlin sobre el conflicte amb Ucraïna i Occident també ha arribat als museus, en un intent de justificar la campanya militar que va llançar el president rus, Vladímir Putin, el 24 de febrer del 2022.
Al Museu de la Victòria de Moscou, que els dies festius rep nombroses visites de famílies i grups turístics, està en marxa una exposició, Nazisme ordinari, que vol establir paral·lelismes entre l’Alemanya nazi i l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos (OUN) o el seu Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA), amb la moderna Ucraïna i les organitzacions nacionalistes d’avui al país veí. Quan el president rus va enviar l’exèrcit rus va assegurar que l’objectiu era “desmilitaritzar i desnazificar” Ucraïna.
La primera part de l’exposició se centra en atrocitats comeses pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, i se’n subratllen sobretot dues en què van participar els nacionalistes ucraïnesos: el pogrom de Lviv contra els jueus poc després de començar la contesa, i la matança de polonesos de Volínia. S’acaba amb el procés de Nuremberg.
La segona comença el 2014, amb la sortida del poder de Víktor Ianukóvitx després de la revolució prooccidental de Maidan. En comentaris enviats per escrit, Andrei Gorbunov, investigador del Museu de la Victòria, diu que “no importa si era bo o dolent; el més important és que havia estat elegit legítimament”.
A la mostra s’atribueixen crims contra la població a les organitzacions nacionalistes ucraïneses. En un espai semicircular, juntament amb les fotografies i objectes materials exposats, es destaquen en grans caràcters paraules com dolor, agressió, protesta, crim, tortura, genocidi i dotzenes més.
“No em sorprèn res del que s’explica, perquè és conegut; ja ho vèiem des del 2014. Del que estàvem sorpresos és que Occident no ho veiés”, diu una de les visitants de l’exposició, la Marina.
L’exposició, que ha rebut més de 200.000 visites i està oberta fins al 17 de juliol, “ha estat la resposta del nostre museu als atacs del món occidental, que mostra el nostre país com un agressor sagnant que ha atacat una Ucraïna innocent i amable”, apunta Gorbunov. Entre els objectes exposats apareixen galons amb insígnies de les SS, llibres de text ucraïnesos o clauers amb la forma de la creu nazi. Al centre hi ha uns gronxadors amb peluixos i joguines. “Ens els van enviar des de Donetsk, recollits a la ciutat i els voltants en cases i apartaments destruïts”, i pertanyien a “nens assassinats per les tropes de l’exèrcit ucraïnès”, afirma Gorbunov.
L’exposició es va inaugurar el 19 d’abril. Dues setmanes després el director del museu, Aleksandr Xkólnik, va ser inclòs en la llista de persones sancionades per la Gran Bretanya per haver promogut “informació falsa del Govern rus dient que la invasió d’Ucraïna és una desnazificació”. Comentant la seva sanció, Xkólnik va dir: “Crec que és un indicador de la nostra feina: ho estem fent tot bé”.
Una altra exposició, L’OTAN, crònica de la crueltat, posa sobre la taula la confrontació de Rússia i Occident. Presenta l’OTAN com “una de les aliances més agressives de la història”. Va estar instal·lada al Museu d’Història Contemporània de Rússia, a Moscou, a l’abril, i ara està oberta simultàniament en 24 ciutats gràcies a la xarxa dels parcs històrics multimèdia Rússia-La Meva Història.
Pel que fa a la possibilitat que mostres com aquestes no contribueixen a l’enemistat entre països, l’historiador Aleksandr Miasnikov, redactor principal del projecte Rússia-La Meva
Una mostra presenta l’OTAN com “una de les aliances més agressives de la història”
Història, contesta que “les exposicions no poden contribuir a res de la manera com ho fan avui els mitjans o les publicacions a internet”, i que, en tot cas, “són el recordatori d’un fenomen”.
La selecció de fotografies, amb textos explicatius, inclou com a antecedents les bombes atòmiques que van llançar els Estats Units sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki
l’agost del 1945, al final de la Segona Guerra Mundial, en un moment en què l’OTAN, creada el 1949, encara no existia.
La segueixen imatges de conflictes locals de la segona meitat del segle XX fins als bombardejos de Iugoslàvia el 1999; l’expansió de l’Aliança a l’est d’Europa, que Rússia considera una amenaça; l’Iraq, Líbia i Síria, i acaba en els actuals esdeveniments d’Ucraïna.