La tragèdia migratòria obre una altra via de conflicte polític per a Sánchez
La crisi de Melilla tensa la coalició i genera denúncies de la dreta i l’esquerra
“Avui el món mira a Espanya”, va destacar ahir la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, davant el que va qualificar de “setmana clau”, a causa de la rellevant reunió de l’OTAN a Madrid. “El Govern espanyol vol que aquesta cimera sigui un èxit de país, de què tots ens sentim orgullosos”, va subratllar. Fa mesos que la Moncloa prepara minuciosament aquesta cita, prevista com una de les grans fites de la política internacional i de tot el mandat de Pedro Sánchez, que avui mateix rebrà com a amfitrió de la trobada euroatlàntica, i per primera vegada de manera oficial, el president dels Estats Units, Joe Biden.
El nou ordre geoestratègic global, militar, polític, econòmic i energètic desencadenat per la invasió russa d’Ucraïna és el marc en què s’inscriu aquesta transcendental cimera de l’Aliança Atlàntica a la capital d’Espanya. Però en els seus prolegòmens se li va creuar pel camí la tragèdia humanitària de divendres a la tanca de Melilla, on almenys 23 migrants subsaharians van perdre la vida.
El drama humà a la frontera amb el Marroc, país amb què l’Executiu espanyol vol evitar enterbolir les acabades de recompondre relacions diplomàtiques –malgrat patir, com a conseqüència, un greu xoc amb Algèria–, obre una altra via de conflicte polític per a Sánchez. Així, el cap de l’Executiu es torna a veure davant una seriosa crisi política sobrevinguda, que torna a tensar les costures de la coalició governamental entre el PSOE i Unides Podem i provoca una allau de crítiques i demandes de compareixences, explicacions i rectificacions tant per part del PP d’Alberto Núñez Feijóo com de la majoria dels aliats de legislatura del Govern central, com ara Esquerra o EH Bildu.
En primer lloc, ahir l’Executiu va voler corregir l’absència de dol per la mort dels migrants en els missatges que Sánchez va fer arribar divendres mateix des de Brussel·les, abans que es tingués constància de la tragèdia humana, i ja dissabte, quan va comparèixer a la Moncloa per anunciar el nou pla per combatre la crisi inflacionista, quan ja se sabia el creixent nombre de morts en l’intent de saltar la tanca de Melilla. El mateix Sánchez, tot i això, va lamentar la pèrdua de vides humanes a l’entrevista que publicava ahir La Vanguardia.
“Aquesta realitat i aquestes imatges ens commouen a tots. Hauríem deixat de ser humans si davant imatges d’aquestes característiques no ens commoguéssim, no se’ns encongís el cor i l’ànima”, va destacar ahir la portaveu del Govern central, que va transmetre així el dolor i les condolences pels morts. Així i tot Isabel Rodríguez va reiterar els mateixos missatges emesos pel president del Govern central pel que fa a responsabilitzar de la tragèdia les “màfies internacionals que trafiquen amb éssers humans” i a destacar la “col·laboració” de la gendarmeria i les autoritats marroquines per mirar de contenir l’assalt a la tanca de Melilla. “Junts vetllem per protegir la nostra frontera”, va assenyalar la portaveu de l’Executiu davant el que va qualificar d’“agressió” a la frontera espanyola, que va advertir que també és europea. “El Govern espanyol agraeix a les autoritats marroquines la col·laboració en la defensa de les nostres fronteres”, va subratllar la ministra portaveu.
Tot i això, la compareixença a la Moncloa posterior al Consell de Ministres va ser notablement incòmoda tant per a la portaveu de l’Executiu, la socialista Isabel Rodríguez, com per a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, a causa de la posició crítica davant aquests fets de la seva pròpia formació política, Unides Podem. Malgrat que reiterades preguntes de la premsa es van adreçar a Montero, per saber la seva opinió o si avalava la posició fixada per la portaveu, va ser Rodríguez qui va assumir les respostes. “Si li sembla bé a la ministra d’Igualtat, respondré a totes les qüestions relacionades amb el que va passar a la tanca de Melilla”, va justificar Rodríguez en el seu paper de
portaveu de tot l’Executiu. I va ser així, mentre que Montero va optar per guardar silenci. El posicionament polític d’Unides Podem, en tot cas, és molt crític.
Fins a set formacions amb representació al Congrés van registrar, a més, la petició de compareixença de Sánchez i del ministre de l’Interior, Fernando GrandeMarlaska, com a “responsables” dels fets de Melilla, i van elevar la xifra de morts fins a les 37 persones. ERC, EH Bildu, Junts, Més País i Compromís, la CUP i el BNG també van rebutjar les declaracions de Sánchez en què “feia pinya amb l’actuació de l’exèrcit del Marroc”.
De fet, ja a la nit, a Barcelona, Pere Aragonès i Ada Colau van demanar al president del Govern central, en l’acte d’entrega dels premis Pimec, a què va assistir Sánchez, una investigació sobre el que ha passat a la frontera.
Igualment el PP, a través d’Esteban González Pons, va exigir que Sánchez “es retracti” de les declaracions en què va destacar que les autoritats marroquines haurien resolt bé el que, a parer dels populars, va ser “un assalt massiu amb una terrible pèrdua de vides humanes i ferits”.
Les conseqüències de la tragèdia a la tanca de Melilla també van més enllà de les fronteres espanyoles, ja que la Unió Africana va expressar ahir una “profunda commoció i preocupació pel tracte violent i degradant dels migrants africans”. Aquesta organització va reclamar “una investigació immediata”.
A l’Executiu espanyol adverteixen que la seva posició respecte a les demandes d’investigacions es fixarà sempre “en el si de la Unió Europea”. Una agressió a la frontera espanyola, justifiquen a la Moncloa, també és una agressió a la frontera europea.c
La Moncloa adverteix que la seva posició davant les demandes d’investigació es fixarà “en el si de la UE”
El PP demana que Sánchez es retracti, i aliats com ERC o Bildu l’ assenyalen com a “responsable”