La disciplina silenciosa, i eloqüent, de Podem

Al contrari que en altres rodes de premsa de consells de ministres d’aquesta legislatura, ahir sí que hi va haver presència de ministres d’Unides Podem a la Moncloa. La titular d’Igualtat, Irene Montero, va comparèixer davant els mitjans. Però la seva participació va ser testimonial, ja que, una vegada explicat el projecte de llei trans, va fer un inusitat silenci que amb la cara va evidenciar com a incòmode. Montero no va contestar a cap de les cinc preguntes que se li van formular de manera específica per saber el parer de la coalició

ndesprés del violent episodi registrat divendres a la frontera de Melilla. Una rere l’altra, totes les preguntes van acabar sent respostes per la ministra portaveu, Isabel Rodríguez (PSOE), per evitar un possible doble discurs de l’Executiu de coalició després del primer assalt massiu a la tanca registrat en la nova etapa diplomàtica oberta per Madrid i Rabat. Tot i que Montero va ser qui va haver de passar el tràngol davant de les càmeres, el silenci a Unides Podem arriba a gairebé totes les esferes de la coalició. Entre el lament del diputat nacional, i secretari del PCE, Enrique Santiago, i la breu petició per “aclarir els fets” de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, només va desentonar ahir la denúncia de “racisme institucional” que va llançar el diputat i portaveu de Catalunya En Comú, Joan Mena, sobre el “ben resolt” amb que el president Sánchez va despatxar dissabte passat el que havia passat a la frontera. Unides Podem ha acatat la disciplina silenciosa sobre Melilla. Tanmateix, els gestos, de vegades, acaben dient més que les paraules. / Asier Martiarena