L’Estatut arriba a la costa gallega
La Xunta branda la sentència del Tribunal Constitucional per gestionar el litoral sense reformar la seva norma bàsica
De cada cinc quilòmetres de costa peninsular espanyola, un es troba a Galícia. Amb un cop d’ull ràpid al mapa aquesta proporció pot resultar xocant, ja que la superfície del territori gallec suposa poc més d’un 5% de l’espanyola. Amb una mirada més atenta s’entreveu, per exemple, que la boca de la ria de Ferrol, entre els castells de San Felipe i A Palma, té un ample mínim de 160 metres, mentre que des d’allà amb cotxe hi ha 14 quilòmetres fins a arribar al confí de la ria, terra endins. Aquest exemple explica la immensitat del litoral de Galícia en comparació amb la seva mida.
Després de 40 anys d’autonomia, tot aquest complex i diferencial univers es gestiona des de la capital d’Espanya. Davant les futures restriccions del Govern central en matèria de costes, Galícia demana la transferència. Madrid contesta que per això ha de reformar l’Estatut. La Xunta replica brandant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.
El mapa de la Península, sencer, o sense Portugal com en els del temps de la televisió, guarda més sorpreses oceàniques. Malgrat la ubicació terra endins, de secà, la vila de Madrid compta amb tota una dimensió marinera. Fins a començaments dels noranta va acollir l’única Escola d’Enginyeria Naval d’Espanya i l’únic canal d’assajos hidrodinàmics.
A la capital d’Espanya té la seu l’empresa pública de drassanes, Navantia, la principal factoria de la qual es troba a la ria de Ferrol. El mateix passa amb Cepesca, la Confederació Espanyola de Pesca, a Madrid, malgrat la preeminència gallega al sector, reconeguda per la Unió Europea amb la ubicació a Vigo de l’Agència Europea de Control de la Pesca.
Des de la capital es gestiona directament tota la costa espanyola, tret de les de Catalunya i Andalusia, mentre que a les Balears i les Canàries es negocia la transferència.
“No volem que des de Madrid es decideixi sobre el nostre litoral. I ningú no defensarà millor la nostra costa i la seva gent que el Govern gallec”. Aquesta frase pronunciada a la tribuna del Parlament gallec el 14 de juny no és obra d’un representant del BNG, sinó d’una diputada del PP de Galícia, Begoña Freire. La seva rotunditat va portar el nacionalista Xosé Luís Bará a instar-lo amb sorna a ingressar al Bloc, si bé va precisar que la proclama s’emmarca, a parer seu, en l’intercanvi de posicions de populars i socialistes en funció de qui governi a Madrid.
En aquella sessió, amb una unanimitat poc comuna en afers essencials, el Parlament gallec va reclamar la convocatòria urgent de la comissió mixta de transferències per negociar el traspàs de l’Autopista de l’Atlàntic (AP-9), tot un culebrot que s’arrossega des de fa dècades, així com l’ordenació del domini públic marítim terrestre.
Aquesta última qüestió és una de les prioritàries que el nou president de la Xunta, Alfonso Rueda, vol plantejar al president del Govern Pedro Sánchez. Ho farà, segons fonts de la Xunta, amb un argumentari que inclou la sentència de l’Estatut .
En aquesta sentència s’accepta l’ampliació de les potestats de la Generalitat en matèria de costes, perquè ja tenia la competència exclusiva en la matèria. I el mateix va passar amb el reformat Estatut andalús. Com que Galícia disposa també d’aquesta competència exclusiva, els serveis jurídics de la Xunta afirmen que el traspàs és viable sense modificar l’Estatut, com exigeix el Govern central. Al Parlament gallec el PSOE està d’acord amb BNG i PP que no cal.
El litigi té l’origen en l’elaboració del Pla Estratègic Nacional per a la Protecció de la Costa. Segons la Xunta posa en risc 4.000 habitatges, 232 empreses i 59 de les 65 llotges pesqueres gallegues, així com equipaments educatius i esportius.
Galícia no rep una sola transferència des del 2008, cosa que coincideix amb tot el període d’Alberto Núñez Feijóo a la Xunta. Va ser ell també qui, sense cap cost polític, va bloquejar la temptativa de reforma estatutària del 2007, que no va arribar a aprovar-se. Per això Galícia és l’única comunitat que ni ho ha intentat, ja que a Euskadi hi va haver el pla Ibarretxe. Ara BNG i PSOE hi continuen disposats, mentre que Rueda afirma que no és prioritari. Fan falta dos terços del Parlament per aprovar aquesta reforma, inviable ara mateix. Madrid, vila marinera.
Per a la transferència, el Govern central insta a reformar l’Estatut gallec, l’únic que ni s’ha intentat tocar
“No volem que des de Madrid es decideixi sobre el nostre litoral”, va proclamar una portaveu del PPdeG