Dèficits morals
No tots som Anton Txékhov, a qui per cert la invasió d’Ucraïna per part de Rússia està fent que desaparegui injustament del nomenclàtor de moltes ciutats d’aquell país. Vladimir Nabokov va escriure de Txékhov que era capaç d’estimar les persones més remotes gairebé per sobre de les pròpies: “La sort d’un negre en un país llunyà, d’un culi xinès, d’un obrer dels Urals, li causa patiments morals més intensos que les desventures del seu veí o les tribulacions de la seva dona”.
He pensat en l’autor de L’oncle Vània veient les imatges de l’assalt del cap de setmana passat a la tanca de Melilla a través del pas fronterer marroquí de Nador, on van morir 23 migrants, xifra que les oenagés a la zona eleven a 37. Prop de dues mil persones van intentar accedir a Espanya, fet que va impedir la
Contrasta la solidaritat cap als migrants ucraïnesos amb el que ha passat a Nador
policia marroquina, que va actuar sense contemplacions. La majoria dels que van intentar el salt eren sudanesos.
Les fotografies de la tragèdia a les portes de Melilla resulten terribles i han fet la volta al món. Contrasta la solidaritat europea amb els ucraïnesos que fugen de la guerra i el distanciament d’aquestes mateixes autoritats de la UE amb el que ha passat a Nador. Tots són migrants i fugen de situacions límit, però sembla que els uns els sentim més propers que els altres. Pedro Sánchez no va utilitzar l’expressió més encertada quan va parlar d’un assalt violent ben resolt pels cossos de seguretat. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va fer pinya amb Espanya per la tragèdia, justificant l’actuació de les policies pel fet de tractar-se d’una situació excepcional.
La UE té entre els seus objectius disposar d’una política d’immigració global, amb visió de futur i basada en la solidaritat. Però la veritat és que no sap com fer-ho. La subcontractació de Turquia en la crisi de Síria, de Ruanda per part de la Gran Bretanya o del Marroc per part d’Espanya topa de cara amb els valors europeus. No dic que sigui fàcil, el que no resulta és admissible. També ho va advertir Txékhov: “No siguem xarlatans i diguem amb franquesa que en aquest món no s’entén res. Només els imbècils i els xarlatans creuen saber-ho tot”.