El Govern espanyol aprova la llei trans
Ahir, en la vigília del dia internacional de l’Orgull Gai, que se celebra avui, el Consell de Ministres va aprovar en segona volta la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, col·loquialment coneguda com a llei trans. la norma l’espera ara el tràmit parlamentari. Irene Montero, ministra d’Igualtat i la seva gran impulsora, ha afirmat que podria entrar en vigor d’aquí pocs mesos. Amb aquesta llei, segons va subratllar la ministra, “Espanya se situa una vegada més a l’avantguarda” en matèria de drets LGTBI, al·ludint d’aquesta manera a la llei sobre el matrimoni homosexual aprovada el 2005 pel govern que presidia José Luis Rodríguez Zapatero.
La trajectòria seguida per aquesta norma fins a la seva aprovació ahir pel Consell de Ministres no ha estat fàcil ni ha estat exempta d’obstacles o polèmiques. El principal obstacle potser va ser la discrepància entre el PSOE i Unides Podem, els dos partits coalitzats al Govern central. En sintonia amb el moviment feminista més consolidat, la llavors vicepresidenta Carmen Calvo va dissentir obertament del projecte apadrinat per Montero, assenyalant que la lliure determinació de la identitat de gènere entre persones trans podia constituir una seriosa amenaça per als drets conquerits durant els últims decennis per les dones participants en la lluita feminista.
Precisament la qüestió de la lliure determinació de la identitat de gènere ha estat un punt clau dels debats relatius a l’articulat de la llei en preparació. El fet que aquest text permeti el canvi de sexe registral a partir dels 16 anys sense requisits, entre els 14 i els 16 mitjançant el consentiment dels representants legals, i entre els 12 i els 14 amb autorització judicial ha estat font de discussió. El principal argument en contra d’aquest aspecte de la llei és que resulta si més no opinable que una persona de 16 anys, que a aquesta edat no està facultada per votar, ni per comprar alcohol o tabac, ni per participar en jocs d’atzar, ni per conduir la majoria dels vehicles, pugui decidir canviar de sexe. Perquè, com totes les parts saben, aquesta és una decisió greu i amb conseqüències per a tota la vida, que sens dubte en alguns casos estarà íntimament fonamentada, però en d’altres pot obeir també a vigències de recorregut limitat.
Aquest aspecte de la llei que ahir va rebre llum verda del Consell de Ministres ha estat el que ha aixecat més polseguera, però no és ni de bon tros l’únic rellevant de l’articulat. També cal referir-se al final del requisit de matrimoni perquè les parelles de dones puguin filiar els seus fills i filles. O a la prohibició de les teràpies que pretenen modificar l’orientació sexual o identitat de gènere d’una persona. I també a despatologitzar el fenomen trans, eximint de la presentació de certificats mèdics o altres tuteles per iniciar el procés.
El Govern central, segons s’assenyala en una declaració institucional, considera que “totes les vides LGTBI valen la pena ser viscudes” i que “tothom ha de poder ser qui és i desenvolupar els seus projectes de vida en llibertat”. L’esperit d’aquesta llei ens sembla per tant plausible, en la mesura que prova de protegir drets i llibertats.
Dit això, i com vam assenyalar en un editorial publicat el febrer passat, quan va transcendir l’esborrany d’aquesta llei, tan important com garantir drets i llibertats és assegurar-se que canvis d’aquesta dimensió es produiran després d’una reflexió i amb una convicció que assegurin que el resultat sigui el més satisfactori i el més feliç possible.
Cal protegir la lliure orientació de les persones i evitar les decisions precipitades