L’ou o la gallina

Des de temps immemorial, l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre reclama solucions per al problema que tenen els que hi ha al costat de la via del tren: quan els combois passen fan soroll i això molesta els campistes. Fa més de deu anys que demanen a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) que estudiï quines mesures s’hi poden aplicar. ¿Barreres acústiques, potser? Adif no diu ni ase ni bèstia, passa el temps i cada cop hi ha més combois i més llargs, i la cosa anirà a més.

La situació fa pensar en la d’aquells ciutadans que un bon dia es van comprar una casa a Gavà Mar i anys després es queixen que els avions que aterren a l’aeroport Josep Tarradellas-Barcelona-el Pratla Ricarda els passen pel damunt, amb un soroll molest. Però és que resulta que l’aeroport en qüestió existeix des de començaments del segle XX. Si no és que els va tocar la casa en una rifa o que el dia que la

Confirmat: els trens que passen a prop dels càmpings fan soroll

van anar a veure es van oblidar el sonotone a casa, ja sabien que hi feia soroll i que, a mesura que l’aeroport anés creixent, en faria més. Doncs amb els que van instal·lar càmpings al costat de les vies del tren, exactament el mateix.

Ara, molts càmpings són una meravella. Hi ha fins i tot bungalous esplèndids, amb les últimes novetats en domòtica i un wifi que ni en somnis tindràs mai a casa. Una delícia, sí, però en certa mesura n’han perdut l’essència, que és la incomoditat i les molèsties. Deia Guy Browning: “Ara, amb tecnologia superultralleugera, les tendes es munten elles mateixes tan sols que els seus propietaris els facin una aclucada d’ull. Tristament, això nega a la gent la part més excitant d’acampar, que era connectar el pal A al pal B amb una corda, per si de cas sobrevenia un huracà de màxima magnitud”. Si també els traiem el soroll dels trens, ¿què els quedarà als pobres campistes postromàntics?c