Quan tirar-se a l’aigua acaba en tragèdia
Els especialistes alerten de l’augment de lesions medul·lars per capbussades imprudents al mar o en piscines
Ivan Bustos, de 36 anys, fa servir unes crosses i un suport al calçat per desplaçar-se, amb ostensibles dificultats, i ha de practicar exercicis de rehabilitació per mantenir les minvades condicions motrius. Les lesions l’inhabiliten per a l’activitat laboral i li han concedit una incapacitat permanent absoluta. I en certa manera és afortunat, perquè gairebé la totalitat dels lesionats medul·lars per capbussades al medi aquàtic tenen tetraplegia, una condemna perpètua a la cadira de rodes.
Fa quatre anys la vida d’aquest veí d’Argentona va girar de manera tan dràstica com absurda. Estava dret en una piscina amb l’aigua fins als malucs, es va capbussar i va notar un cop ben fort a l’espatlla, segons relata. Al cap d’uns minuts se li va començar a paralitzar una meitat del cos. De bon començament, a l’hospital de Mataró es van pensar que es tractava d’un ictus, però les proves van revelar l’existència d’una lesió medul·lar. No va ser producte d’un traumatisme com els que normalment passen en platges, piscines, llacs i rius, sinó d’un moviment desafortunat.
Bustos va ser tractat a la unitat de lesionats medul·lars de Vall d’Hebron, referent a Catalunya i Andorra en l’atenció a pacients amb lesió medul·lar aguda traumàtica. “Et preocupa saber si et podràs aixecar o no de la cadira”, rememora. Una pregunta que cada estiu es fan desenes de persones –majoritàriament homes joves, segons les estadístiques– per imprudències en el moment de ficar-se a l’aigua. Dades de la Societat Espanyola de Neurologia indiquen que prop de la meitat de les lesions medul·lars greus per immersió passen en la primera visita a una piscina. “En el meu cas no va ser per tirar-me de cap, va ser per un gest, però la gent s’ho hauria de rumiar dues vegades abans de llançar-se de cap sense saber la profunditat de l’aigua”, raona Bustos.
Vall d’Hebron ha atès les últimes setmanes dos casos de lesions medul·lars per capbussades, una xifra que equival a la mitjana anual dels últims estius, quan la temporada de gaudi del medi aquàtic amb prou feines acaba de començar. Aquesta possible tendència a l’increment d’aquests accidents ha posat en alerta els metges, que demanen precaució perquè es tracta de situacions perfectament evitables. “Una és la clàssica capbussada de cap des d’unes roques o des de superfícies elevades. Una altra, per llançar-se de cap a la platja sense adonar-se que la profunditat pot haver canviat respecte a altres anys, entre altres raons per l’efecte del canvi climàtic. I, a les piscines, perquè de vegades no es té en compte una de les característiques de l’aigua, la tensió superficial, que la converteix en una barrera en saltarhi”, explica Lluïsa Montesinos, cap de la unitat de Vall d’Hebron. “Últimament hem vist lesions medul·lars per accidents fent jocs acrobàtics a la sorra de la platja”, afegeix.
Només un 5% dels afectats aconsegueixen recuperar-se.
Una víctima: “La gent s’ho hauria de rumiar dues vegades abans de llançar-se de cap”
La resta afronten un canvi radical de la seva vida i la dels seus familiars. I es tracta d’accidents perfectament evitables. “N’hi ha prou de prendre unes precaucions mínimes. Si volem continuar divertint-nos la resta de la vida, no fem determinades acrobàcies o salts a l’aigua”, adverteix la metgessa.
En aquesta línia, l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, juntament amb organitzacions de metges i de pacients, ha llançant la campanya Amb cap, SÍ; de cap, NO. Un jove de 15 anys ha estat la primera víctima amb lesió medul·lar com a conseqüència d’una mala capbussada que ha ingressat aquest any en aquest centre. Va passar en un pantà.
Comprovar l’absència d’obstacles i la profunditat, fer servir els braços com a protecció del cos o no consumir alcohol o drogues, que inhibeixen la percepció de risc, abans de fer activitats aquàtiques són algunes de les precaucions bàsiques.c